No és causa de Franco ni del franquisme.

Sovint es diu que patim encara el franquisme. que el dictador que va morir al llit (intubat però al llit) té la culpa doncs ho va deixar tot “atado y bien atado”. Se li atribueix a Franco i el franquisme tot l'anticatalanisme, l'antidemocràcia, els atacs al català i a tot el que faci olor a decisió del poble, però no és aixi.
Qualsevol minima lectura a la Historia (d'alló que anomenen) España ens fa obrir els ulls. Franco va ser, simplement, un més. No el primer. Tampoc l'inventor. Menys encara el perfeccionista. Franco va ser una eina. L'anticatalanisme ve de lluny. De fet neix des de la mateixa unió. Textes dels autors més diversos de la literatura castellana així ho demostren. Els catalans com a dianes per la nostra voluntar de ser.
Franco només era fill, un més, dels educats contra la diversitat. Ell com milions. ADN español.
Quan algú diu que el que passa és culpa del franquisme oblidant temps anteriors al mateix, o bé ho ignora o -encara pitjor- oculta que fins i tot en els curtissims periodes de minima llibertat al sud dels Pirineus, tot el que fes olor a català era denostat quan no atacat ni que fos subtilment. De fet, ja abans de la victoria de Felip V Castella li demanava que acabés amb nosaltres. A la mai instaurada Constitució de Càdis, tot esment a la diversitat o al respecte del poble català fou esborrat. I el ramat anà a buscar un rei que el primer que va fer va ser carregar-se-la (la Constitució i les seves llibertats). I si seguim ens adonarem que, dictadura a dictadura, Castella/Espanya ha intentat acabar amb nosaltres com a poble. Però no només les dictadures! La mateixa II república ho va fer. Només cal llegir sobre les debats estatutàris, els atricles de premsa i el resultat del texte final de l'Estatut d'autonomia.
Arribar al segle XXI i veure com a principis de segle un altre Estatut fou atacat, diluit, tallat, llimat, i finalment (per sobre del vot del poble) mutilat és penòs i trist. Segles i segles de terceres vies que no duen enlloc.
La II República era anterior a Franco però no sols volia tallar-nos les ales, sinó que, de fet, va suspendre l'autonomia, va enviar un President i el seu govern a la presó (govern democràticament escollit i constituït), el va restaurar després d'unes noves eleccions, però ja en guerra contra els colpistes sublevats, i portant el seu govern a Barcelona va, de facto, anular i eliminar l'autogovern.
Cert és també que alguns catalans van donar suport al sublevats, a Franco i al pitjor feixisme. Però l'exclusiva feixistoide i de manca de democracia no és espanyola. Només faltaría! N'hi va haver a Italia, a França, a molts llocs. Potser la diferencia és que allà s'els va vencer i aquí van vencer. La segona diferencia és que en altres casos aquell feixisme no volia eliminar-los com a poble, ni com a cultura i en canvi els catalans que van recolçar el franquisme recolçaven l'aniquil·lació.
La causa del problema no és Franco. No és la supervivencia dels antidemòcrates franquistes. Vé de més antic, de vell antuvi, i roman adormit a l'ADN ibèric. Això quan no desperta i llavors…
Llavors es fan projectes de llei per a tornar enrera, per eliminar la minsa llibertat aconseguida. I per a mostra només cal llegir un diari un dia qualsevol.