Sant Ramon. La Collserola de Viladecans en perill.

La muntanya de Sant Ramon, amb la seva ermita al cim, és ben visible des d'arreu del Baix Llobregat sud. De fet, des de la desembocadura del riu, aterrant a l'aeroport o des de les platges del Delta, és com un punt de referència. Per mi, personalment, quan la veig en tornar de viatge dic: ja sóc a casa!.
Aquesta muntanya que s'estén pels municipis de Sant Boi (l'ermita pertany a aquest municipi), Sant Climent i Viladecans és més que un pulmó. A diari, moltes persones hi pugen, sigui a peu o en bicicleta. Són persones properes o llunyanes però la gran majoria residents a les viles esmentades. Des de Viladecans, i per tant, des de la C-245, per pujar-hi es pot fer pels camins de Can Sala o Oliveretes. Són camins verges on la natura és la reina, sense asfalt, sense soroll. Natura nostrada, amb vegetació pròpia nostra, sense urbanitzar ni humanitzar.
Però això es troba en perill. Després de la mobilització ciutadana per aturar el pla amb la campanya Salvem Oliveretes (inclòs en el Pla Llevant), i quan semblava que el consistori viladecanenc aturava el projecte o bé el reduïa al mínim, es veu que en un decret d'alcaldia, i mig d'amagat, amplia l'extensió a construir. D'un màxim de 2400 habitatges es passa a 3000. És a dir, 600 habitatges més.
L'alcaldia doncs projecta un barri nou, en un entorn que avui és un pulmó pels habitants, no sols de Viladecans sinó de poblacions properes, i del Baix Llobregat en general.
Ciment en lloc de terrenys rústics quan a la ciutat no hi ha demanda ni cap pressió dels veïns per a construir més habitatges i tot per l'aposta del PSC pel totxo amb la connivència d'IC-V (els verds, sí) amb qui governa.