Edició 2101

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 26 de abril del 2024
Edició 2101

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 26 de abril del 2024

En Català: viatjar, llegir …no hi cabem.( Les veritats del Ministro de Justícia)

|

- Publicitat -

 
Poca visibilitat se li donava al ministre Català. Català de cognom, res més que de cognom. Però ell mateix, potser per descans estiuenc d’altres companys seus, d’aquells que es reuneixen els divendres per anul·lar, carregar-se o enviar al TC totes aquelles coses que el nostre Parlament o govern faci, sembla voler destacar en els darrers dies. I ho ha fet amb unes veritats encara que mal explicades.

Veritat 1: el nacionalisme (o sobiranisme) es cura viatjant. És veritat, per això els que menys viatjen de l’estat són ells i no es poden treure de sobre el seu nacionalisme ranci; espanyol per suposat.

Publicitat

Veritat 2: el nacionalisme es cura llegint. Malgrat tinc més dubtes sobre això  -doncs depén de què es llegeix pot resultar dolent- també ho donarem per bó. Per això mateix la seva Espanya té el récord en negatiu de lectors de tot Europa occidental. Si llegissin més potser gran part no serien tant estrets de ment i potser no els hi faria mal a l’estòmac quan escoltessin algú parlar català.

La veritat 3 és d’avui mateix. “La independència no cap en el nostre model de convivència”. I tant que no hi cap en el seu model! El seu model de convivència és: la llei mordassa, la judicialització de la política, la no separació dels poders de l’estat, guanyar als tribunals el que no es guanya a les urnes, laminació de drets fonamentals, i un llarg etcètera.  El nostre, el model de la independència, és inclusiu, proteccionista dels drets socials dels ciutadans, participatiu per a la ciutadanía i amb un respecte absolut pels fonaments democràtics. La independència no cap en el seu model per tot el que la mateixa representa i nosaltres ho sabem molt bé que no hi cabem. És més, no hi volem cabre en el seu model i per això votarem i marxarem.
 
No voldria acabar sense dirigir unes paraules a aquest senyor, en la seva llengua que parlo amb normalitat com tres altres més:

Sr. Català:
He viajado por medio mundo y espero poder hacerlo por el otro medio. Lo he hecho por placer y por trabajo, en este caso llevando productos catalanes allí donde desconocían la calidad de los mismos. A pesar de ello me siento independentista, de manera provisional pues dejaré de serlo en cuanto mi país sea independiente del suyo. Y no se preocupe, seremos grandes socios.
También he viajado, por los mismos motivos expuestos antes, por toda la geografía española. Y cuando digo toda, digo toda. Me he sentido cómodo, la verdad, salvo cuando algún energúmeno (que han sido bastantes) ha hecho comentarios desagradables por el simple hecho de que yo hablara en catalán con algún compañero de trabajo, o simplemente, con mis hijos. No he entrado al trapo de la provocación de algunos porque sería rebajarme a su nivel de incultura y falta de tolerancia. La misma que tuvo alguno sorprendiéndose que le hablara a nuestra perrita en catalán. Como si los perros entendieran mejor el castellano! Pero bien, a pesar de mis viajes, y tal vez gracias a esos tipos, me siento independentista.
Leo. Sí, señor Català. Leo en catalán, en castellano, en inglés y en francés. Tal vez no leo todo lo que quisiera pero es por falta de tiempo, no de ganas. Pero ¿sabe una cosa? A pesar de que leo no dejo de sentirme independentista, porque como le dije antes solamente me siento por un período de tiempo.
Tal vez su intención era compararnos con lo menos culto de la sociedad, con personas cerriles y cerradas al mundo, como si el cosmopolitismo tuviera que ser español y en castellano. No sé entonces cómo puede Amsterdam ser cosmopolita si allí hablan holandés hasta a los perros. Pero también puedo decirle que si se dirigía a mí -que usando un símil de Toni Albà aprovechando que en castellano existe diferencia entre los verbos ser y estar- que “estoy” independentista pero soy únicamente catalán se equivoca bastante. Y para muestra le diré que mi esposa es francesa –habla, lee y escribe a la perfección cuatro lenguas entre ellas, por supuesto, el catalán- mis hijos tienen las dos nacionalidades posibles hasta hoy y también hablan, leen y escriben esas mismas cuatro lenguas, y todos ellos “están” independentistas a la espera de poder dejar de estarlo y de serlo cuando seamos independientes.
Cordialmente, 

Publicitat

Opinió

Minut a Minut