A tu, futur suïcida

A tu, futur suicida:
Segur que tindràs els teus motius, o millor dit, allò que creus motius per acabar amb tot. No vull regalar-te un missatge moral doncs ets tu, i només tu, qui decideix que la vida no es prou bella, que no té prou alicients, que una sortida de Sol no injecta il·lusió o que l’olor d’un camp sembrat o de l’herba humida acabada de tallar no et compensa. Ho sento per tu però no et jutjaré.
Ara, si en arribar aquest punt, el que pretens és endur-te algú per davant, llavors no sols et jutjaré sinó que no et perdonaré. Ni em preocuparan les teves escuses de mal pagador, ni m’importarà gens com t’ho has passat de malament. No.
La teva parella, o ex parella; els fills en comú si és que n’hi ha, no tenen cap culpa. Els hi preguntes si ells gaudeixen de les petites coses que la vida ens regala i que tu no aprecies? Qui ets tu per a decidir per ells? No, no ets ningú.
Et creus valent perquè mates una dona? Què et creus que és teva? Què et creus que et pertany? No, t'equivoques.
I et creus valent matant uns nens petis? Va home va!
Si te’n vas perquè ets un covard, ves-te’n sol.
Si penses que no és això, que ets un valent i tens “nassos” per a treure’t la vida, fes-ho igual, ves-te’n sol. I si malgrat la meva carta insisteixes en acabar amb ells, fem un pacte: Primer et fots el tret i després intenta matar-los.
Va, valent!