Ens han robat Europa

Malgrat el que alguns pensen -o voldrien pensar- pel títol no penso parlar de futbol. No acostumo a parlar-ne malgrat estar sotmés a una dictadura del que anomenen esport rei. Per tant, si espereu un text que parli del sortejos amb “boles calentes” o de la injusticia que suposa que passi un o un altre equip a la final, podeu deixar de llegir.
Del que vull parlar és del robatori, del furt, que ha patit Europa, la nostra Europa, la de tots, la dels ciutadans. Ho faig avui perquè és el Dia d'Europa, data que a més conmemora el final de la II Guerra Mundial que tant de mal va fer arreu del continent i més enllà.
Assolit aquell desastre que va deixar el continent devastat polítics d'una talla superior van posar-se a pensar en una Europa nova sense conflictes. La tasca no va ser fàcil i, continúa sense ser-ho. El fet d'agermanar pobles que fins feia poc enviaven els seus fills a lliutar contra l'altre, no ho és mai. Cal voluntat de superació. No d'oblit perquè oblidar pot suposar caure de nou en paranys però sí de superar velles rancúnies i recels.
De la CECA hem arribat a la U.E. tot passant per fases com va ser la C.E.E. Avui existeix el que s'anomena “ciutadania europea” malgrat tot vagi amb un subtitol de l'estat d'on prové cada ciutadà en aquell famós passaport grana que substituí els anteriors de cada estat. Tots portem matrícules als cotxes i motos amb els dotze estels daurats sobre fons blau com la bandera de la Unió. Tots podem anar a qualsevol cancelleria europea quan viatgem pel món i ésser tractat com a ciutadà del país que alberga la bandera. Hem avançat molt en algún sentit i molt por, per no dir gens, en altres.
És aquesta l'Europa que somiaven els seus habitants? És avui un exemple pels seus valors? Som més lliures pel fet de pertànyer a una Unió que se suposava avançada pel que fa als drets socials de la ciutadanía?
No. Segur que ningú pot respondre afirmativament. Europa, l'Europa gran i forta socialment s'ha esvaït. Ens l'han robada. No pertany als ciutadans sinó a grups econòmics i de poder que actuen a l'ombra i que hi tenen gent a sou per a fer i desfer a plaer sense que nosaltres, el Poble Europeu, hi pugui fer res.
Continuarem amb el somni d'una Europa socialment justa i també econòmicament forta perquè això és fonamental per al benestar social, però, per a que sigui una realitat i no un somni haurem de canviar alguna cosa, moltes coses, i el primer és recuperar Europa dels qui ens l'han robada.