Charlie y la fábrica de chocolate.
Aquesta pel·licula de Tim Burton (2005) , remake de la de l'any 1971 Willy Bonka y la fábrica de chocolate, em va molt bé per a explicar una petita història que avui és ben viva a Viladecans. I si va molt bé com a títol és perquè hi ha una fàbrica de xocolata i perquè l'alcalde es diu Carles Ruiz però molts veïns l'anomenen Xarli (o Charly).
La fàbrica de Nederland, s.a. que hi ha al polígon centre de Viladecans fa aquest producte que tant ens agrada a molts i que s'anomena xocolata. Nederland, S.A. va nèixer als anys 20 a Barcelona, començant a exportar als anys 50. L'incrment de consum dels 60 va fer que haguéssin d'obrir una tercera planta i el 1971 van obrir la planta del Biax Llobregat. (veure història aqui: http://www.chocoweb.com/en/historia.htm) Per tant fa anys, molts anys que aquesta es troba en l'esmentat polígon, ben a prop de les vies del tren. És cert que per fer xoxolata cal cuinar el cacau i per tant s'emeten olors. També és cert que les olors son de vegades molt fortes i que, segons les condicions meteorològiques y com bufa el vent, s'escampen per tota la població, però, de ben segur, són els veïns més propers les que les pateixen.
Aquí comença un “conflicte” amb raons que tots podem comprendre.
El cert és que des d'aquell any la fàbrica es trobava a la seva ubicació actual molt abans que el la ciutat de Viladecans creixés cap a les vies. En aquells anys, on el tren encara passava de llarg del municipi -no va obrir-se el baixador per part de Renfe fins els 90 (http://www.transportebcn.es/…/estacion/71709/viladecans.html) – i les cases es trobaven lluny de la mateixa.
Avui no és així. El creixement de la ciutat i -per què no dir-ho- l'especulació urbanística han exercit pressió sobre el territori i han envaït espais que abans eren, primer, simplement camps y després terrenys industrials.
Ara els veïns es queixen de tenir-la a prop. Segurament no s'hi van fixar quan s´hi van instal·lar a viure. Pot ser. fins i tot, que les immobiliàries per vendre els hi prometessin que aquella fàbrica aniria fora. I ells s'ho van creure sense preocupar-se ni tan sols de la sort que els treballadors tindrien en aquest cas.
Viladecans i la Nederlan no són un cas únic. Recordem sinó el cas de La Farga de L'Hospitalet on hi havia manifestacions del nou veinat exigint el seu tancament. Tots eren veïns nouvinguts que havien comprat un pis a l'avinguda Isabel la Catòlica de nova construcció. Els veïns de sempre no ho demanaven perquè sabien on havien anat a viure (al costat o ben a prop d'un alt forn) o simplement perquè hi treballaven. El resultat va ser tancament i acomiadament de treballadors.
Menció a part son els veïns de Gava Mar que van comprar un habitatge al costat de la capçalera de les pistes de l'aeroport del Prat. Aquests van estar dies tallant l'autovia pels sorolls dels avions obligant finalment a canvis en les rutes d'aproximació i d'enlairement de les aeronaus.
No voldria en aquest escrit deixar de reconèixer les molèsties que afecten la gent i que son reals. El que sí voldria és preguntar per què ningú acusa les autoritats del país o locals que, atenent uns interessos com a mínim opacs, permetent i fins i tot beneficiant a constructores i immobiliàries per sobre del benestar de la gent i del lògic creixement empresarial que ha fet d'aquest país el que és.
ps. M'agradaria veure-hi aquí els vostres comentaris, sobre el cas particular explicat aqui, o sobre d'altres que de ben segur coneixeu.
Gràcies.
