Guerra al cotxe (de les classes populars) de Colau i Comuns

El govern d’Ada Colau ha emprès una guerra contra la mobilitat metropolitana. I ho fa contra els més dèbils –econòmicament parlant- que són els que sempre reben. I sí, és un tema metropolità perquè el que afecta la mobilitat de la capital, afecta directa o indirectament tot l’entorn de l’urbs puix molta gent hi va a treballar, a comprar, a veure-hi museus, a gaudir del teatre, el ballet, la música,…
Després d’anunciar la prohibició de circular els dies feiners els vehicles matriculats abans de 1997 a partir del 2019, ara, mitjançant la regidora Janet Sanz –llicenciada en Dret i Ciències polítiques- ens anuncien un canvi en les ordenances municipals per a reduïr places d’aparcament tant en superficie com subterrànies.
És problema de tots intentar rebaixar els nivells de contaminació que pateix la ciutat i la seva área metropolitana. S’hi ha de lluitar perquè ens hi va la salut. De tota manera un govern municipal també és l’encarregat de garantir la mobilitat de la gent, i la Sra Sanz és regidora de mobilitat.
Potser ella, tot residint a Sant Andreu, no en té de problemes de mobilitat. Potser ella té Metro i autobús suficients com per a moure’s per la ciutat i anar, per exemple, a la feina –perquè vull suposar que no fa servir un cotxe oficial per a fer-ho- en un temps raonable. Desconec també si en té un de propi per a desplaçar-se els festius i caps de setmana, sigui per la ciutat, per l’àrea metropolitana o per anar allà on li plagui. I desconec si els estudis de Dret i Ciències Polítiques li han aportat un grau alt de coneixement del que és i significa la mobilitat.
Les seves propostes són dificils de païr. D’una banda elininarà places al carrer (àrees verdes –i potser també blaves-( per qui no ho sàpiga a Barcelona no es pot aparcar sense pagar) i de l’altra vol modificar les normes municipals pel que fa a la construcción de places d’aparcament en edificis nous posant el número màxim de places allà on ara és el minim quan es fa una construcció. I afectarà a habitatges, oficines i hotels així com a centres comercials de certes dimensions.
No ens diu si després farà com a Toquio on per comprar-te un cotxe has de demostrar que tens una plaça d’aparcament a menys de 1000 metres de casa teva (veieu-ho aquí http://www.ajapon.com/tramites/comprar-coche-en-japon/ ) i per llogar-ne una has de demostrar tenir cotxe (sí, heu llegit bé, tot un bucle infinit).
De moment, el govern Colau i la seva regidora Sanz, el que aconseguiran és especulació en el preu de les places d’aparcament fent-les (encara) menys accesibles a la gent. Els rics podrán pagar-les i els treballadors no. Les places al centre de la ciutat no les ocupen només residents sinó que ho fan molts treballadors que les paguen de la seva butxaca perquè no tenen més remei. Alguns (pocs) treballadors aconsegueixen –fins ara- que la despesa d’aquest lloguer l’assumeixi l’empresa com a complement salarial, però, quan el tema no sigui ja el preu sinó la simple possibilitat de tenir-ne o no, a qui pensa la regidora comuna que li treuran la plaça? Al director general de l’empresa o al treballador? I en el cas de pagar-la pel seu compte, qui será el que es veurà expulsat per no poder fer front al rebut, el treballador mileurista o el director de la mateixa empresa?
Tal vegada des de Sant Andreu tot es veu diferent però que li ho expliqui al treballador que vivint fora de Barcelona, possiblement un exbarceloní expulsat pels preus de l’habitatge, resulta que no té transport public que el dugui a la feina o si el té que aquest ho faci en un temps raonable.
I és que molts que sovint s’omplen la boca dient que ells són els únics que afavoreixen la gent i sobretot la gent més vulnerable, després ni hi pensen, o se n’obliden, o, pitjor encara, només hi pensen quan fan “postureig” o arriben eleccions.
Aquell votant seu, que s’haurà de comprar un cotxe i el seu l’haurà de llençar (perquè no el voldrà ningú); aquell votant seu que veurà com ell ha de perdre hores i hores en desplaçaments mentre el seu director arriba i aparca just sota el despatx; aquell i principalment aquell, n’és i será el damnificat.
El que la regidora Sanz no ens diu mai és que a Pedralbes –per posar un exemple- es pot aparcar i els habitatges tenen dues places d’aparcament per apartament i que els vehicles dels veïns en molts casos són nous perquè qui hi viu té un poder adquisitiu molt superior i, també, perquè sovint, els cotxes són d’empresa que el renting canvia cada dos o tres anys. Hem de pensar llavors que només legisla contra els pobres, els treballadors o les classes “populars”?