1. Tensió. Nervis. Adrenalina. Revolució. Història

El moment ha arribat. Ja no hi ha marxa enrere. El temps ha passat inexorablement i ja som a les portes de l’1 d’octubre de 2017. I unes poques hores abans de la votació, el Govern encara es manté ferm. La Guardia Civil ha entrat aquest dissabte al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat i ha forçat l’aturada de 29 aplicacions del Govern. A més, sembla que hauria empaquetat alguns ordinadors. L’objectiu és que l’escrutini i la centralització de les dades salti pels aires. Malgrat tot, el portaveu del Govern, Jordi Turull, ha assegurat que això no afectarà per res l’1-O. Esperem que d'aquí a uns anys algú ho faci unes memòries on s'expliquin absolutament tots els detalls de l'operatiu. El nivell de clandestinitat és igual o superior a la dels anys de la foscor franquista. 

Així, malgrat amenaces, accions judicials, escorcolls, confiscacions, detencions, intervencions de les finances i la policia, i ‘invasió’ policial, els membres del Govern de Catalunya són dignes dels votants que els han escollit i tiren d’orgull per mantenir un referèndum ferit. La Generalitat es manté ferma… però això ara ja no només depèn de l’executiu.

La ciutadania està protagonitzant una autèntica mobilització espontània en qüestió d’hores que suposa una emocionant desobediència civil mai vista a Catalunya des de la fi del franquisme. La majoria de centres de votació previstos per aquest referèndum han anat obrint entre aquest divendres i aquest dissabte. Ho han fet progressivament, el boca-orella ha anat contagiant d’emoció, il·lusió i responsabilitat històrica molta gent, que ha decidit acudir als col·legis per poder-los mantenir oberts tot el cap de setmana.

Alguns dels que volen ‘mambo’ però no es queden a dormir, s’han compromès a aparèixer diumenge a les 5 del matí. Els Mossos d’Esquadra han visitat més d’un miler de col·legis electorals, però no n’han tancat gairebé cap, sinó que han pres nota del que s’hi estava fent i han marxat. Això sí, amb l’advertència que diumenge a les 6 del matí com a molt tard els centres s’han de buidar. És per això que les entitats estan cridant a la mobilització als col·legis electorals diumenge a les 5 del matí per fer resistència pacífica. La idea és forçar al màxim la situació sense que hi hagi violència per fer desistir els policies de desallotjar-los.

Què passarà aquest diumenge? Hi haurà ball de bastons de 6 a 9 del matí i alguns col·legis no es podran obrir? Desallotjaran els centres els Mossos d’Esquadra i marxaran, deixant en safata la possibilitat de reocupar els col·legis i començar les votacions? Es faran els suecs però vindrà la policia espanyola a fer la feina? No passarà res, i tothom podrà votar fins que a les 19.30 la Guardia Civil arrencarà les urnes dels col·legis i frustrarà el referèndum a l’últim moment? Tot és una incògnita, així que els creixents rumors sobre una DUI, vaga general o noves eleccions a partir del dia 2, encara són molt i molt lluny.

El que és evident és que ha arribat el dia i la gent està al nivell. La majoria dels col·legis estan oberts i, excepte si físicament la policia ho atura a la força, hi haurà referèndum. Després de tants anys d’un esgotador procés, amb ple de pedres al camí, baralles intestines, promeses incomplertes i manifestacions aparentment estèrils, ha arribat el moment. Ha arribat el moment de la revolució. Una revolució que ha de ser democràtica, amb una invasió de persones als col·legis electorals, disposats a omplir les urnes de paperetes que portin a un futur millor.

Molta gent no parla de res més. Els nervis són a flor de pell. La tensió, els nervis, l’adrenalina, la incertesa i la sensació que s’està fent història faran gairebé impossible dormir a molta gent. És la sensació del dia abans d’una revolució. Estem en un camí de no retorn. El poble està empenyent el mur, que ja tremola, i en unes hores podria caure. Catalunya haurà canviat irreversiblement d'aquí a menys de 24 hores.