Una altra de les llegendes urbanes que corren per les profunditats d'Espanya és la que afirma que el debat sobiranista és una creació dels governants catalans per desviar l'atenció. Encara que els dolgui a alguns, però, el procés autodeterminista no és aliè al poble, sinó que va ser forçat per una riuada de persones d'arreu del país durant la Diada. I el debat continua viu. A més, que esport i política tenen incomptables interrelacions és, als nostres ulls, una obvietat. Tot plegat ha quedat palès aquest cap de setmana.
O2 Arena, Londres, divendres 10 de maig. Un Barça – Madrid a la Final Four de l'Eurolliga de bàsquet és l'excusa per un xoc entre catalans i madrilenys. 'Puta Barça i Puta Catalunya' és contestat per un 'Puta Espanya' i 'Independència' (també cantat al minut 17:14 de cada part). Cistelles d'uns i altres provoquen un enfrontament directe de toros i estelades, que s'ensenyen a l'afició contrària amb la mateixa intenció que s'aixeca el dit del mig. Tot i que el partit es va vendre com un duel espanyol, els qui han volgut més enllà en aquest sentit ho han pogut fer per la obvietat del conflicte a les grades. A la final Madrid – Olympiacos, els grecs s'animen i entonen un 'Puta Espanya', mentre un espanyol qualsevol tuiteja '¿para qué los rescatamos?'
Estadio Vicente Calderón, Madrid, diumenge 12 de maig. Just abans del matx de futbol Atlético de Madrid – Barça, els matalassers fan el passadís a la sortida a la gespa del campió. I què fa una part dels aficionats locals mentrestant? Corejar el 'Viva España', sense connexió aparent.
Montmeló, Catalunya, diumenge. Després del Gran Premi d'Espanya de Fórmula 1, l'himne de l'estat sona per commemorar la victòria de Fernando Alonso amb Artur Mas també al podi. El locutor Antonio Lobato en directe per Antena 3, però com podria haver estat al bar de la cantonada, afirma: “Estava pensant que quin paperot per al president de la Generalitat, Artur Mas, amb tot l'embolic que té muntat, haver d'escoltar l'himne d'Espanya aquí, al Circuit de Catalunya. Ho deu haver passat malament”. L'explosió de reaccions de rebuig a les xarxes socials ha estat tan forta com la de suports.
Les actituds als esdeveniments esportius, sempre exagerades, tampoc corresponen a la realitat, però el conflicte obert entre pobles és evident.
