Les converses entre els governs català i espanyol per acordar un nou sostre de dèficit tenen una rellevància especial. Més enllà de la xifra i més enllà de les retallades que suposarà, es tracta, si no hi ha cap cop de timó, de l’última negociació. L’última abans de demanar permís a Espanya per fer un referèndum d’autodeterminació. I el serial del dèficit ha de denotar un canvi d’actitud bàsic per afrontar el procés sobiranista.
El fet de prorrogar el pressupost català de 2012 és ja una pressió al govern espanyol. A més, la intenció de mantenir els comptes de l’any passat si el sostre de dèficit permès no agrada és inèdit, és un enfrontament directe amb l’estat i per sobre de tot, té un punt de no acatament de les decisions de Madrid. S’ha de consumar, però.
És essencial un caldo de cultiu per afrontar el segon semestre de l’any. Demanar un referèndum després d’haver abaixat el cap amb el dèficit no genera confiança en què hi haurà una resposta convincent per continuar el camí cap al dret a decidir un cop Espanya denegui el permís per la consulta.
Els pressupostos fins ara prorrogats ja denoten un clima de conflicte latent, però la necessitat de desacatar cada vegada en més aspectes és urgent si de veritat el govern vol impulsar una referèndum sí o sí.
