A causa de l'oligarquia -avui les elits empresarials o els poders fàctics- ho hem estat a punt de perdre tot.
A molta gent ens ha passat pel cap, en una d'aquelles converses d'història ficció en què tractes d'arreglar el món, que si Martí l'Humà hagués tingut successor, o Jaume d'Urgell n'hagués agafat el relleu al Compromís de Casp, ara no ens trobaríem en la situació de resistència eterna en la que ens trobem com a cultura.
El primer Trastàmara, Ferran d'Antequera, fou també el primer rei de la Corona d'Aragó que provingué de Castella. En aquell moment, l'oligarquia, la gent de la cort catalana, trobava que la llengua pròpia era una llengua arcaica, i la van començar a arraconar en favor del castellà, que era la llengua originària del nou rei. Així guanyaven poder i influència, a través del que avui en diríem vulgarment “fer-li la gara-gara”. Val a dir que la consideració de llengua “arcaica” indica que el català era una llengua molt antiga ja en aquell moment, com d’altra banda sabíem ja; una cosa que sembla que els que manen a l’Aragó avui han oblidat.
El mateix va passar en altres territoris, òbviament començant pels de la pròpia Corona, com era l'Aragó on a més del català, hi predominava l'aragonès. Fins el moment, aquesta darrera llengua vivia els seus moments més àlgids.
Així que la invasió començava per les nostres pròpies renúncies. Avui podem parlar-ne sabent què va passar: de l'aragonès s'estima que només en queden 25.000 parlants (13.000 d'origen), i el propi govern, enlloc de protegir-lo en renega de forma criminal fins al punt de deixar-lo a un pas de l'abisme. A Catalunya, el català ha aguantat gràcies al poble i avui segueix essent la llengua pròpia del mateix i de l'Administració catalana.
Però l’oligarquia segueix insistint en mirar cap als seus interessos donant l’esquena al poble. Sempre l’hem tinguda en contra, que no ens enganyin més. Aquells que en el seu moment van renunciar a la llengua, encara són els qui fins a data d’avui també ens neguen el desenvolupament econòmic que ens donaria –malgrat que ho saben- l’Estat propi. Tant els és si l’Estat ens absorbeix més o menys, si es carrega la llengua, l’educació, la cohesió o la capacitat econòmica. L’únic que preval és el “Puente Aéreo”, els “ponts de diàleg” o el “mejor unidos para salir de la crisi”, mentre patrocinen “La Roja”.
Però per molt poder que tinguin, nosaltres seguim essent més, i guanyarem.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
