Opinió amb independència. Diumenge, 22 d'octubre de 2017 15:38 h
facebook twitter RSS in.directe.cat

El Dietari del Procés


Dietari 2014 doble fletxa Dimecres, 22.5.2013. 23:51 h

“El camí cap a la llibertat” (2015)

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 1 vot )
valorar_carregant carregant

Pilar Rahola ja titulava una biografia de Mas com "La màscara del rei Artur". És Mas el tapat inesperat de la Història de Catalunya? És a les seves mans
Pilar Rahola ja titulava una biografia de Mas com "La màscara del rei Artur". És Mas el tapat inesperat de la Història de Catalunya? És a les seves mans

Comparteix







Etiquetes
S’imaginen que...?


Aznar recordava ahir dimarts en una entrevista al govern Rajoy que “jo sóc el teu pare”. Ell va ser qui va designar com a successor el president que avui patim en base a dues possibles hipòtesis: el president titella que el permetria seguir governant a l’ombra (malgrat ja té ministres col·locats); o bé la voluntat de proposar un dirigent que no atiés el conflicte amb Catalunya des de l’enfrontament directe. Una desautorització en tota regla no només per fer-se veure sinó que també per exigir al fill polític que segueixi les línies marcades pel “pare”, sota l’amenaça d’un poc probable retorn com a represàlia si no compleix.


Nosaltres però, vèiem el reportatge sobre el cas“Pujol Catalunya”; el consell de guerra a l’ex president de la Generalitat, 19 anys abans de que accedís al càrrec. El documental narra una història poc coneguda i menys difosa per pròpia voluntat de Pujol. Cal destacar que aquest fet l’honora: conscient que és “la figura” política catalana més important després de la II República, no ha volgut mai obrir les portes a la seva mitificació popular per aquest fet. Sap que no va ser l’únic torturat pel franquisme, ni el que en va sortir més malparat. Sense anar més lluny, el sí president de Catalunya en aquell moment, Lluís Companys, fou afusellat el 1940. A l’inici del primer govern Pujol potser haguéssim dit que aplicant aquesta fermesa faria de la justícia poètica una realitat i ens duria a la independència en pocs anys. És per això que sorprèn que el Pujol president acabés consumant el pacte del Majèstic amb el voltor de més amunt.


Però la Història novament és capriciosa. De cop aparegué un personatge gris de conducta prepotent i irritant. Pujol havia escollit un delfí al qui potser també esperava conduir des de l’ombra, la seva allargada ombra. Estava cantat que seria president. Tot venia rodat i l’ego s’incrementava. A anys llum de les tesis independentistes i de l'èpica dels temps passats de Macià, Companys o el propi Pujol, poc creia el darrer que l’egocèntric successor portava un gen maciànic ocult que ni ell coneixia. Així el destí cregué que l’arrogant Artur Mas no era encara digne d’aquest càrrec i li va fer passar la travessia del desert. A CiU no ho entenien, però 7 anys de sol i Duran el van començar a fer madurar com a presidenciable -que no com a president-, a la Generalitat. Tanta desventura (campanya DVD’s Madí inclosa quan ho tenia fet) el va fer entendre que ser president de la Generalitat no és qualsevol cosa, deixant la vanitat i els fums a banda.


Finalment, un personatge d’aspecte i capacitat tosca com Montilla, negat per natura a la dignitat de president de la Generalitat (vegin reacció després de la sentència del TC),  va posar la corona en safata a Mas. La inèrcia pròpia del partit, i l’ADN de submissió impregnat per Pujol a CiU, el va dur a cometre l’error de pactar amb el PP. Una altra vegada. No tenia experiència com a president de la Generalitat, i aviat es va veure. Però de cop, sobtadament, el poble el va il·luminar un 11 de setembre, i Mas, el gran tapat de la Història de Catalunya, va veure’s a la fotografia de portada del llibre “El camí cap a la llibertat (Ed. X, 2015)”. Agafant-se a aquell bot salvavides, va provocar un gir radical en favor de precipitar el procés d’independència que el va dur, de bracet amb ERC, a alliberar el país en els dos anys següents.


S’ho imaginen? Doncs escriure aquest conte d’èpica romàntica avui finalment és possible. Potser no serà Mas i serà Junqueras, o potser seran els dos junts en una candidatura amb més partits, o bé serà una DUI; però Mas té el deure d’intentar-ho. Això és el que busca la Llei de Consultes que avui dimecres el Parlament català ha començat a tramitar.


Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols

lectures 2889 lectures comentaris Un comentari

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja

item
#0
pasbort fletxa Vila-real
23 de maig de 2013, 10.20 h

QUEDA CLAR!!

Que mentres NO ES REVELEM contra els NOSTRES NEGRERS els ESCLAUS NO PODREM SER LLIURES!!. suplicar i suplicar és pedre el temps!!, AVUI MATEIX podriem èsser LLIURES i INDEPENDENTS!!!, tenim que comboiar als NOSTRES TIRANS INVASORS i als BOTIFLERS? els POLITICS ENS DIUEN SI III!!! a fer la mà els POLITICS que NO ESTAN AL NOSTRE COSTAT sols saben que OBEÏR i OBEÏR als NEGRERS PROU D´OBEÏR-LOS!! els FILLS quan estan FARTS d´obeïr als pares què fan? s´en van de casa i s´ha ... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

5 !10 !20 !tots
1


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

El Dietari del Procés

El Dietari del Procés logo rss

L’Oriol amb un toc més passional, i en Guifré amb una visió més internacional, són els periodistes que escriuren la Crònica del Procés independentista català des d'un punt de vista crític, i amb vocació de futur

més informació

correu Contactar amb l'autor

CATEGORIES fletxa

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.