El Tribunal Constitucional s'ha amansat aquest dijous. En la primera decisió important que es recorda en què es decanten a favor de Catalunya en un conflicte amb l'Estat, els magistrats han aixecat la suspensió a l'impost per dipòsits bancaris creat per la Generalitat – que Madrid va recórrer des del primer moment. El TC sembla donar la sensació d'imparcialitat, tan qüestionada els últims anys. Sembla un àrbitre que ara vol equilibrar els dos rivals. Ara bé, és possible que estigui donant-nos un respir abans de la gran tempesta?
Si tot segueix el camí establert, en els propers 12 mesos els famosos 12 jutges tornaran a provar de ser els amos del futur de Catalunya, els àrbitres d'aquest partit sense fi, els éssers supranaturals per sobre del bé i el mal que es pronunciaran sense cap pressa. De fet, en menys de cinc mesos s'han de pronunciar respecte la Declaració de Sobirania -amb les implicacions que això podria tenir a la comissió pel dret a decidir i la Comissió per la Transició Nacional.
A més, de ben segur que la Llei de Consultes s'encallarà a les tuberies de l'Alt Tribunal i fins i tot una sol·licitud de referèndum a Espanya també l'empaqueten cap a l'edifici dels guardians de la constitució. A partir de llavors, a principis del 2014, quelsevol convocatòria de referèndum sense permís o fins i tot unes eleccions plebiscitàries podrien ser carn de canó.
A expenses de l'arbitre constitucional les iniciatives del govern català seguiran tenint tanta trajectòria com el 'Titanic' navegant a alta mar. Fins ara hem hagut d'aguantar-li les rebequeries, però en un procés avançat de sobirania serà necessari el punt d'insubmissió, de desacatament, de trencament, de no acceptació. Si en un any Catalunya continua paralitzada pels múltiples recursos a tot allò sobiranista, és que el fracàs serà a prop. Si el Constitucional continua sent l'àrbitre, sempre acabarà escombrant cap a casa -és a dir, cap a Espanya.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
