Ni Oriol Junqueras s’escapa dels efectes de les xarxes socials. Avui divendres ha pogut descobrir en un intercanvi públic de retrets (via twitter) amb Joan Herrera, que allò que es vol dir, s'ha de mesurar com es diu, perquè sinó pot resultar contraproduent. És clar que a l’altre extrem, d’altres com Toni Cantó d’això n’han fet un modus vivendi.
I no és perquè no es pugui acusar a algú de mentir, una evidència present a diari en aquesta professió. De fet, la qualitat democràtica de l'Estat seria una altra si no es mentís. Dir-li però que al seu partit hi ha gent més digna que ell -una acusació lloable si el destinatari fos Pere Navarro–, el que ha provocat és que l'afectat s'hi aferri com un ferro roent. Recordem que a la resta de partits que no donen suport al govern encara se segueix l’antic esquema d’oposició consistent en desgastar sistemàticament. I encara pitjor, això pot donar peu a comentaris d'altra gent de formacions que han traspassat, entre altres coses gràcies a les seves bones maneres. Però al final qui en surt perdent és el poble com va passar ahir a Sabadell en un acte multitudinari de dignitat nacional, convocat per l'ANC, que va veure's minvat per la baixa de darrera hora d'ICV.
Colada l’aigua freda; calenta, calentíssima, roent, és l'acceptació de la selecció de Gibraltar com a nou membre oficial de la UEFA. Amb Fresno encara al cap, tots ja hem pensat en un Gibraltar-Espanya, el Gibraltar-Catalunya, o el Catalunya-Espanya. Inclús hi ha hagut gent que ha anat més enllà i ja demana on es pot comprar la samarreta de Gibraltar. El diputat d'ERC, Alfred Bosch, a més, ha felicitat per carta el primer ministre de la colònia britànica.
Tanmateix, no tot son flors i violes; la UEFA ja ha advertit que s'evitaran els emparellaments Gibraltar-Espanya. I si és així perquè els accepten com a membres de ple dret? Perquè s'ha d'evitar l'enfrontament? Ho faran també amb nosaltres? I si ara Espanya s’enfada amb Alemanya també? Manipularem la competició?
Si bé hi ha qui avui feia broma i deia que la raó d’això era posar a jugar Gibraltar en grups amb països europeus democràtics, la resposta la trobem altre cop en el joc brut espanyol. Sembla ser que Espanya va amenaçar a la UEFA amb retirar Barça i Madrid de la propera Champions si aquesta admetia la colònia com a membre. Òbviament no ha colat, i l'admissió s'ha produït.
Aquest joc brut, no és ni més ni menys el mateix que segueix donant continuïtat al franquisme: Aquest matí, el també republicà Tardà, explicava en roda de premsa que ERC es querallarà a l'Argentina contra l'Estat espanyol per l'afusellament de Lluís Companys. Sí, ho han sentit bé. Haver de recórrer a un altre país per a denunciar allò que un suposat Estat espanyol havia d'haver esmenat des de la presa de possessió del rei fa gairebé 40 anys ja, és més que lamentable. El problema comença quan aquest rei espanyol ho és gràcies a la designació directa del Caudillo. I la resta de la història ja la coneixen. Sort que Duran es preocupa per nosaltres i ens aconsella no donar pistes a l’Estat sobre què preguntarem al referèndum, perquè no ens ho impugnin…
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
