Dir que “ERC se querellará contra el Estado por el fusilamiento de Companys. De las pocas ejecuciones de Franco que habría aplaudido toda democracia” i afegir: “La República también hubiera ejecutado Companys si hubiese ganado”; a Espanya fa gràcia, crea simpaties i dóna vots, a més de ser motiu d'homenatges. Exacte, bona deducció: això vol dir que Espanya és un Estat “pressumptament” feixista.
A qualsevol Estat democràtic –no és el cas-, el que hagués passa a Hermann Tertsch (l'autor intel·lectual i material de les brillants afirmacions), periodista d’un mitjà poc amic de la II República i de la democràcia en general, li hagués caigut un càstig penal per apologia del feixisme. El judici hagués finit la seva carrera periodística i li plourien pedres infinitament. Lamentablement però, el propi Estat en el que vivim i en el que alguns encara veuen sentit romandre esclavitzats sota el paraigua d'una “federació”,empara aquest tipus de reaccions neofeixistes. Així segurament li acabaran caient premis i mostres de solidaritat. I després és Otegi el que està a la presó. A la caverna hi ha nervis, saben que Espanya finalment “se balcaniza” i aquestes reaccions són un clar signe d'impotència.
Caldrà veure la resposta que es dóna des d'aquí. Avui dissabte però, des de Catalunya hem seguit veient mostres de dignitat nacional per part d’ICV. Camats, després de que el seu partit afirmés fa algunes setmanes que calia optar per la insubmissió fiscal (després d’haver dit més enrere que s’havien de presentar ja els pressupostos), avui ha tornat a exigir que es presentin els pressupostos. Recordem que el llindar de dèficit ara mateix és l’1,2%. Encara més esfereïdora ha estat l’afirmació en la que ha dit que ICV no posarà gens fàcils les coses ni a Espanya ni a Catalunya en el debat del dret a decidir. I mentre es fan els gallets amb aquestes afirmacions plenes de dignitat, de Catalunya segueixen marxant 60 milions d’€ cada dia que no tornen. Avui també.
La jornada encara ha donat per més: Rita Barberá (PP), l’incombustible alcaldessa valenciana acorralada per munts de trames irregulars, es torna a presentar. Després de 22 anys exercint encara es veu amb forces. El pitjor de tot és que deu partir com a gran favorita. Finalment llegeixo la notícia de la substitució de la diputada de la CUP Georgina Rieradevall, per Isabel Vallet. Els motius al·legats, no son tant “romàntics” com els que va disposar Eva Piquer (ERC) quan ben d’hora, ben d’hora, també va renunciar. Que una diputada que ha estat prèviament regidora de Vic –per tant, amb experiència contrastada en el món de la política-, que ja es va presentar a les eleccions en els darrers mesos del seu embaràs –cosa que ni nosaltres ni ningú li retreu, òbviament- al·legui que l’activitat parlamentària no li permetrà afrontar la maternitat de la manera que ho volia fer, denota una escassa capacitat de previsió i una certa immaduresa política que sorprèn.
Però no tot son desgràcies. Avui estic content de veure un acte de dignitat nacional de debò. I no ha vingut ni d’Espanya (òbviament) ni de Catalunya. Es tracta d’una campanya promoguda des de la Franja de Ponent en favor del català i com a resposta als atacs del “LAPAO”, per un grup de lectors de l’autor mequinensà més important: Jesús Moncada. Els recomanem que en signin la petició, val la pena aquest petit gest.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
