Mai veurem una Gal·les independent, amb tota probabilitat. Fins ara, mai hi ha hagut un sentiment separatista majoritari. Tot i això, els ciutadans de Cymru -el nom en gal·lès- saben que tot seria una cosa de voluntat pròpia. Són conscients que compten amb el respecte de les institucions britàniques, que han satisfet les demandes de més autonomia en els últims anys. Per quina via? Pel referèndum.
La qüestió de constituir una Assemblea Nacional gal·lesa es va preguntar en una consulta el 1997, després d’un primer intent fallit el 1979. Els laboristes britànics van prometre convocar aquest referèndum de nou si guanyaven les eleccions generals d’aquell any. Tot i aquesta picada d’ullet a Gal·les, van arrasar a les eleccions arreu del Regne Unit, cosa que traslladada a algun altre país seria impensable. El ‘sí’ va guanyar per un estret marge i Gal·les, així com Escòcia, va accedir a tenir Parlament. El 2011, Gal·les aconseguia més autogovern per la mateixa via. Els ciutadans aprovaven poder fer lleis sense demanar permís a Londres en tots els àmbits de les vint competències que tenen traspassades. Per exemple, l’educació gal·lesa no està regida per una llei britànica d’educació, sinó que el sistema gal·lès és propi i cada vegada s’està allunyant més a l’anglès.
La independència de Gal·les ara mateix és impensable – una enquesta de BBC Wales de 2007 apuntava a un 20% de suports per la segregació, mentre que el 2012 la mateixa cadena publicava que la xifra havia baixat al 7%, encara que si Escòcia era independent s’elevaria a un 12%. Un nou estatus escocès podria sacsejar el país, que per ara no confia en la pròpia economia per caminar sol. Una possible demanda d’encara més autogovern al futur si els ciutadans consideren que l’autogovern aconseguit el 2011 no és suficient podria jugar el seu paper també.
En tot cas, però, el respecte cap a Gal·les regna. El Regne Unit reconeix de manera oficial que Gal·les és un país. Ningú ho posa en dubte. La política lingüística a les escoles, l’administració i la justícia és cosa del Senedd, el parlament amb seu a Cardiff. Que vulguin caminar més enllà en l’autogovern és només a les seves mans.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
