Prop de 224 persones varen perdre la vida a Granollers el darrer de maig de 1938; en un minut de bombardeig intens per part de l’aviació italiana, aliada del bàndol que representava l’Espanya pura i que es va autoanomenar “Nacional” durant la Guerra Civil. Enguany l’efemèride fa tres quarts de segle amb el record molt present.
Aquell atac es va internacionalitzar ràpidament fins al punt de comparar-se amb el que va rebre la població basca de Guernika, per la magnitud de la desgràcia. El gener de 1939 Granollers i d’altres poblacions del Vallès rebien més atacs. L’objectiu del primer bombardeig era tallar el subministrament elèctric que abastia el tren. Com saben, la batalla de l’Ebre que es va iniciar mesos després, pretenia tallar el “subministrament” entre Catalunya i el País Valencià amb voluntat perpètua. El famós “divide y vencerás”.
“Más bandera, y más españa”, és la dieta que ens donen els descendents polítics (i alguns biològics) d’aquella Espanya casta, per combatre el “nacionalismo catalán”. De fet, porten 300 anys perseguint aquesta idea de combatre tot allò que no respongui a les coordinades mesetàries.
Nostàlgics de temps passats, no tinguin dubte que si poguessin ja ens haguessin tret els tancs. Per això homenatgen la División Azul, i es despatxen a gust fent ús de tots els recursos que tenen a l’abast, com ara el TC. Al no poder-los treure, els defensors de la Nación española –l’única Nació no nacionalista-, intenta confondre’ns a nosaltres i també a tot Europa per fer-nos creure que el nostre nacionalisme és de símbol feixista, com ho és el seu i ho va ser l’alemany o l’italià.
Al Reino de España son conscients del mur que Alemanya i quasi tot Europa (des de Nüremberg) va posar davant del feixisme. Saben que l’agre record que els perseguirà encara durant dècades els farà combatre qualsevol cosa que s’hi pugui assemblar, i Espanya aprofita l’escletxa i juga amb el sentiment per identificar-nos amb allò.
Avui divendres hem vist com Espanya ha denegat el visat a quinze anestesistes de Kossove que havien de prendre part en el Congrés d’Anestesiologia a Barcelona, amb 6.000 professionals més de la resta d’Europa. L’argument descarat és que no formen part d’un Estat reconegut per Espanya (com si Espanya fos la ONU o Déu directament). Per tant, els ciutadans kosovars no existeixen i viuen en una entelèquia. Ben bé com quan ens expliquen el conte del “Descobriment d’Amèrica”, en el que sembla que passin per alt que allà ja hi vivia gent, i força més civilitzadament, per cert. O sigui, que els nadius americans vivien en una entelèquia esperant a que arribessin els espanyols a descobrir-los.
Però a Catalunya, allò que van creure aconseguir per les armes, avui tampoc ho aconseguiran enviant la Cospedal o el Margallo a Brussel·les. Pots matar el pensador, però no el pensament. I si l’Europa de les elits no està a l’altura de les circumstàncies i ens torna a girar l’esquena, serem nosaltres qui prendrem el relleu i guanyarem aquesta guerra a les urnes.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
