Opinió amb independència. Dimarts, 12 de desembre de 2017 18:57 h
facebook twitter RSS in.directe.cat

El Dietari del Procés


Dietari 2014 doble fletxa Dimecres, 5.6.2013. 23:51 h

Tot esperant Rajoy

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional No hi ha cap vot
valorar_carregant carregant

Representació de Tot esperant Godot, amb els protagonistes Vladimir i Estragó
Representació de Tot esperant Godot, amb els protagonistes Vladimir i Estragó

Comparteix







Etiquetes

ESTRAGÓ.- Què fem ara?
VLADIMIR.- No ho sé. 
ESTRAGÓ.- Marxem.
VLADIMIR.- No podem.
ESTRAGÓ.- Per què? 
VLADIMIR.- Esperem Godot.
ESTRAGÓ.- És veritat
.

És un fragment de Tot esperant Godot, l'obra del dramaturg irlandès Samuel Beckett.  És el teatre de l'absurd, cosa que es podria extrapolar -amb el perdó de Vladimir i Estragó- a la política catalana. S'espera el diàleg amb Madrid pel dret a decidir, com aquest dimecres ha reclamat per enèsima vegada Artur Mas. Ara mateix, però, ens trobem esperant a no sabem què, ja que Espanya no ha tancat la porta perquè mai l'ha oberta.
 

Només cal mirar la reacció de menyspreu cap a Catalunya de l'arrogant ministre Montoro dimarts no ja per la consulta, sinó per la demanda d'un sostre de dèficit més flexible. Deia que en cap cas donarien un límit del 2% de dèficit a Catalunya, i ho deia entre somriures i rialles de superioritat. A la seva burla s'hi unia la d'Alícia Sánchez Camacho darrere seu, delectant-se de veure com el seu partit és el que remena les cireres al país tot i només tenir 19 escons.
 

Busquem diàleg i el que tenim és un monòleg dels nostres dirigents. Els ciutadans entenem que en el futur, quan el país actuï ja sense buscar l'acord espanyol, l'espera ens haurà d'haver legitimat de portes enfora. El futur, però, no pot eternitzar-se. El futur ha de passar a ser present tard o d'hora. Com diu Mas, per sumar més gent al projecte no es pot imprimir un ritme superaccelerat, però si el poble no copsa cap avenç pot ser contraproduent. El 'via crucis' de l'Estatut, amb set anys de procés, ja va ser suficient espera per un final massa dolorós.
 

Un ritme més lent, esperant ICV, esperant el PSC, esperant Rajoy i el seu govern, esperant Espanya i esperant els espanyols pot convertir-se en un mirall de l'última escena de Tot esperant Godot, un reflex de l'absurda inacció:
 

VLADIMIR.- Llavors marxem?
ESTRAGÓ.- Marxem.
(No es mouen. Teló.)

Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols

lectures 3621 lectures comentaris Cap comentari

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja


No hi ha cap comentari


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

El Dietari del Procés

El Dietari del Procés logo rss

L’Oriol amb un toc més passional, i en Guifré amb una visió més internacional, són els periodistes que escriuren la Crònica del Procés independentista català des d'un punt de vista crític, i amb vocació de futur

més informació

correu Contactar amb l'autor

CATEGORIES fletxa

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.