El bretó, l’occità, el cors, l’alsacià, el picard, el lígur, el gal·ló, el franco-provençal, el basc o el català. Són només algunes de les llengües que es parlen a la França Europea. A aquestes s’hi han d’afegir les 50 que es parlen als territoris d’ultramar. Un país molt ric en idiomes, és a dir, en diversitat –cada llengua és una manera de veure la vida, com deia Fellini-. La diversitat, però, és més difícil de preveure, de controlar i d’adoctrinar. És per això que a França, qui ha tingut el poder, ha volgut anihilar les llengües minoritàries.
Res ha canviat ara, però la nova llei de reforma de l’escola és un gest per a totes elles. En el cas del català, el primer gest significatiu en els 354 anys d’existència de la llengua a l’Estat. L’Assemblea Nacional ha aprovat reconèixer “l’ensenyament de les llengües i cultures regionals” i d’altra banda “l’ensenyament bilingüe en francès i en la llengua regional”. La immersió n’ha quedat fora, així que iniciatives com la xarxa Bressola a la Catalunya Nord; la Seaska a Iparralde, el País Basc francès; o la Diwan a la Bretanya continuen al marge del reconeixement de l’estat.
La llei no ha agradat a tothom. El diputat bretó Marc Le Fur s’ha mostrat crític amb el text precisament perquè la immersió no s’hi ha inclòs. Marc Le Fur és diputat de la Unió per un Moviment Popular, sí, el partit conservador de Chirac i Sarkozy que comparteix grup al Parlament Europeu amb el Partit Popular espanyol.
La nova regulació no és òptima per les llengües minoritàries franceses ni per la Bressola. És innegable que una mesura d’aquest tipus a aquestes alçades ja no farà guanyar terreny significatiu al català al Rosselló, però com a mínim el mantindrà. Amb l’acceptació de l’ensenyament bilingüe, l’escola francesa, que sempre ha maltractat els idiomes minoritaris (el 1870 el francès era la llengua materna del 25% de persones, mentre que el 1999 ho era de gairebé el 90%), ara es posa a l’alçada de la futura Espanya, que amb la llei Wert també ha d’esborrar la immersió. La diferència és que a França, la segona llengua pròpia del territori més parlada és l’alsacià, amb 660.000 nadius. A l’Estat Espanyol, la segona llengua pròpia del territori més parlada és el català, amb uns 4,5 milions de nadius.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l’inici al bloc Oriols
