N’estem farts de Duran i Lleida, dels seus estirabots i també dels acòlits que en viuen a l’ombra. I doncs, perquè CDC no trenca ja amb Unió d’una vegada?
En primer lloc hi ha un govern compartit. Trencar ara amb Unió provocaria una desestabilització majúscula a la federació -que es trencaria-, i que necessàriament hauria d’afectar al Govern, i segurament a CiU-Madrid. Això voldria dir que CDC hauria de convocar eleccions anticipades al no tenir garantida la continuïtat del govern. Evidentment, això repercutiria negativament també en el procés per la consulta, ja que UDC es podria alinear tranquil·lament amb la resta del bloc del NO: PSC, PP i C’s.
Agafem la calculadora: CDC té actualment 37 diputats al Parlament. ERC en té 21, i UDC 13. Si CDC pacta amb ERC, la suma (58) no dóna, i deixa el país en un impàs important. Recordem que d’aquesta situació cap partit més se’n faria càrrec a priori, ans al contrari; ICV mai entraria en aquest govern bipartit, encara que avui puguin sumar majoria per la consulta, i ja no parlem de la CUP.
UDC per la seva banda sap que també pot anar tibant la corda però fins un determinat punt. Si CDC -el partit gran-, es deslliga d’UDC -el petit-, la quota de poder d’Unió a Catalunya s’acabaria ad eternum. I no creiem que al rei del Palace li fes cap gràcia. Tot el contrari, avui el número 3 d’UDC, Toni Font, replicava les paraules de Rull (CDC), i afirmava que no li és igual baixar a les enquestes. Afegia que calia esperar fins al 2015 a fer la consulta amb l’objectiu de sumar més partits.
O sigui, que el procés els és igual. També se’l volen treure de sobre com passa al PSC, malgrat que el PSC ho fa a través de l’engany, posant l’holograma “federalista” al davant. Així, hem d’agrair la sinceritat d’UDC, doncs. Si en volen una prova més, Font també ha defensat que la petició a Espanya es faci d’amagat, “discretament” diu, en un intent per a què el NO passi desapercebut i s’ho puguin treure de sobre ràpid amb l’ajut del Grupo Godó.
Tots sabem que sumar més partits és impossible, perquè no hi ha més a sumar. I si hem d’esperar a la revolució interna del PSC, més val que posem un termini raonable: 2035. Mentrestant haurem d’aguantar la cantarella del “volem un referèndum acordat i legal amb Espanya”. Molt bé, i si diuen que NO? No la fem? Perfecte! Això és escoltar la gent i tenir sentit de país.
Sumarem doncs al PP? Bé, ells [UDC] sí que hi sumen a Europa, on formen part del mateix grup polític (!). Allò de les quotes de poder que dèiem… Sumarem doncs amb els lerrouxistes de C’s? Avui Rivera ja ha advertit que no acceptaran una consulta “il·legal”, encara que la participació sigui màxima i el SÍ aclaparador. No entraran ni a valorar-ho, però si que en participaran del linxament posterior a les conclusions del CTN.
Anem a sumar amb les forces extraparlamentàries? A Plataforma per… bé, millor que ho deixem, oi?
Som els que som, i difícilment podrem arrossegar més partits que no pas ara. L’única cosa que pot variar son els equilibris de forces, però com va dir Junqueras l’altre dia, “nosaltres no volem guanyar unes eleccions, nosaltres volem culminar el procés”.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l’inici al bloc Oriols
