Final de setmana calent. Avui divendres les portades dels diaris fan pampallugues amb el titular “pacte criminal”. El fiscal del Cas Palau fa esclatar un potent informe en què criminalitza literalment CDC acusant-la d’haver sostret 6,6 milions del Palau de la Música (Cas Palau). Aquesta notícia dinamita l’acció comunicativa d’aquesta setmana del president Mas, i l’acorrala cada vegada més. Tot just després d’un nou setge a la fortalesa de la federació per part de… Duran i Lleida. ERC, a través d’Alfred Bosch, reaccionava aquest matí definitivament irada a les paraules del líder democristià, amb un ultimàtum que posa CiU al límit: “Si la consulta no es fa el 2014, el pacte CiU-ERC quedarà trencat”. Aquesta missiva no respon a cap altra cosa que al que ahir Duran deia a la televisió dels gots: “ERC és el meu adversari”, i avui ho reblava demanant ajornar la consulta fins al 2016.
Parafrasejant López Tena, podríem dir que “Duran rebenta Catalunya des del Palace”. Però això no és tot. Ahir Eduardo Madina, un dels futuribles del PSOE i diputat basc, afirmava off the record que Pere Navarro, el nostre profeta sobre l’erm, “ha perdut el nord”. Però ningú actua. Heus ací algunes de les raons de la davallada socialista actual. El pitjor per ells, és que mentre això passa el partit se’ls desfà a les mans:
Ahir l’exalcaldessa de Sant Boi de Llobregat, Montserrat Gibert (PSC), aplaudia Junqueras en un míting en aquesta localitat, amb l’aforament ple fins la bandera. “El Baix Llobregat donarà sorpreses de cara a la consulta”, va dir. Prou que ho saben les alcaldesses unionistes resistents a la llibertat.
A la mateixa hora, el PSC de Berga desapareixia: els seus regidors abandonaven el Grup Municipal per motius de dignitat nacional. Jo ja havia avisat de la manca de lideratge en els anàlisis preelectorals del bloc Oriols. Gràcies Pere per demostrar-nos cada dia que l’única via possible és la independència.
Si Pere Navarro demanava ahir la supressió del Concert econòmic (potser va llegir i malinterpretar “El tabú basc“), Margallo avui demana una “orquestra simfònica i no solistes desafinant”, en relació a la campanya contra les delegacions de la Generalitat. Al Sr. Margallo, a la Sra. Camacho que avui inicia la campanya #DretASaber mitjançant la qual pretenen explicar les bondats de l’esclavisme regionalista, i a tants d’altres; cal recordar-los que no cal que perdin el temps amb la fase de confrontament –a la qual hi arriben sense arguments-, perquè amb mitja Catalunya ja independitzada a través d’ajuntaments adherits a l’AMI, declarats territoris lliures, i d’altres exercint la sobirania fiscal, és evident que la resta del país farà el pas.
Que això passi avui depèn del pacte CiU-ERC. Després de l’enquesta de El Periódico, semblava que no hagués passat res. Però Duran, la corrupció (presumptament), i el desgast de govern han desestabilitzat la federació de manera més greu del que intenten aparentar. Les paraules d’ahir del democristià son simptomàtiques. Davant d’això, i sense posar data a la consulta, difícilment es pot exigir a ningú que entri a govern. Així ERC, per la seva banda i havent après la lliçó dels governs Dragon Khan, sense el murrió de ser soci de govern directe veu avalada pel poble l’estratègia de pressionar des de fora, com demanaven alguns ja el 2003.
En resum, ERC n’està ben farta de Duran i Lleida, que fa el paper de tots els partits de la oposició des de la federació de govern. I CDC empassa com pot. Mentre Duran busca els arguments per endarrerir la consulta pels despatxos de la Moncloa -gràcies a la “Clàusula Duran” inclosa al Pacte per la Llibertat-, el deute català va creixent. Alternatives a la independència? Predicar a l’erm.
Eren altres temps, president Mas, i entenem la complexitat del procés, però recordi que Francesc Macià no va esperar ni a ser president per proclamar la República Catalana.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l’inici al bloc Oriols
