Segle IV abans de Crist. Un escultor es troba a un poblat iber a la futura Alcúdia, a la riba del riu Vinalopó. Treballa sense descans per acabar la seva obra mestra: el bust d'una deessa de la Cartago on van néixer els seus avantpassats. El cap de la tribu li ha encarregat una escultura que perduri durant molts anys.
Qui els havia de dir que després de 2500 anys la Dama d'Elx es mantindria en un estat més que decent. I qui els havia de dir que els els seus descendents trigarien 2500 anys a descobrir que l'encàrrec del cap de l'assentament iber es va fer en idioma valencià. O valencià antic. O proto-valencià. O dialecte fenici que ja estava agafant forma.
Els fills i néts dels habitants de l'Alcúdia i d'altres assentaments propers passarien a la història uns segles després per ser gairebé els únics de tota Hispània, Gàl·lia i Itàlia que mantindrien l'idioma nadiu. Alguna paraula d'arrel llatina no van poder evitar incorporar, però.
Ja a l'edat mitjana, tota l'Al-Àndalus veia com el seu llatí es convertiria ja en mossàrab, com després el mossàrab se substituiria per l'àrab per imposició i com per últim s'adoptarien les llengües dels territoris del nord a mesura que expulsaven els àrabs, també per imposició o repoblació.
Els continuadors dels llinatges de l'escultor de la Dama d'Elx i els seus veïns, però, tornarien a brillar. Van poder mantenir el seu valencià ja medieval, tot i que amb petites influències del mossàrab, l'àrab, o la llengua de qui va expulsar els àrabs del territori: la catalana. Per sort, a la família de l'escultor no la van expulsar o assassinar i van poder mantenir la flama, van criar molts fills que van tornar a estendre l'idioma i van convèncer els repobladors perquè parlessin valencià.
La llàstima de tot plegat, però, és que tot i que 800 anys després molts descendents d'aquella generació d'herois continuen defensant el valencià com ja feien a Alcúdia 2 milennis i mig enrere, el defensen no parlant-lo i arraconant-lo. I els qui el parlen, neguen que estan parlant el valencià, entenent-lo com a idioma independent.
Vergonya.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
