Falta una setmana pel final del primer semestre de l'any i Catalunya encara no ha demanat de manera oficial un referèndum a l'estat espanyol fent ús de la Llei de Consultes de 2010. Si per legitimar-nos a Europa s'ha triat la via de la negociació, s'ha d'esprémer fins les últimes conseqüències.
El pacte de governabilitat amb ERC diu de manera explícita que la via de la negociació tenia el 30 de juny com a data límit. Artur Mas deia fa unes setmanes que ja ho ha demanat a Rajoy i el líder popular ja ho ha rebutjat. Què ha demanat? Un referèndum sobre la independència? Sobre l'estat propi? Entenent-lo com a què? Els referèndums es demanen amb una pregunta i les possibles respostes. I de manera oficial, amb la llei de consultes corresponent.
Quan Catalunya convoqui un referèndum sense permís espanyol, amb una llei encara per aprovar que s'encallarà de ben segur al Constitucional, serà el moment de buscar la complicitat europea. Ells esperaran que Catalunya hagi tingut una actitud de ple diàleg i que Espanya hagi obrat diàfanament de manera anti-democràtica. No haver presentat una proposta a partir d'una llei ja validada per Espanya no ajudarà. A ulls de molts catalans, Espanya ha demostrat una predisposició nul·la i no fan falta més proves per demostrar que és un país lluny de ser una democràcia perfecta. Europa, però, necessitarà més.
És fàcil imaginar-se per què CiU no ha tramitat la proposta. Presumiblement, és el mateix motiu pel qual el partit cau en picat en les enquestes: per la indefinició. Per aguantar la federació. Per no incomodar a Duran amb una pregunta concreta. Passarà factura?
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
