Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

Catalanistes a galeres!

|

- Publicitat -

Hauran observat que des de que el debat identitari ha esdevingut central en la política catalana -sempre hi ha estat amb més o menys intensitat-, han aparegut tota una diversitat de mots mitjançant els quals els partits polítics s’etiqueten o son etiquetats pels mitjans o la gent. I això que ho teníem fàcil quan amb la renaixença aparegué el “catalanisme”, que ho incloïa tot. Avui però, hi ha qui es titlla de catalanista per dissimular. Treiem-ne l’entrellat doncs:

Publicitat

Hauran sentit mil vegades la cèlebre definició de català que va inventar Jordi Pujol: “català és qui viu i treballa a Catalunya”. Molt bé, però què és un catalanista?

Ras i curt, un catalanista és un independentista. “Però el Pere Navarro diu que és un catalanista federalista!” diran immediatament vostès. Doncs no, ni ho és ell, ni el seu partit. I perquè?

Si fem un exercici de lògica, aplicarem la següent fórmula: un catalanista és algú “pro Catalunya”. Fins aquí, tothom d’acord. I què és un “pro Catalunya”? Doncs una persona que vol el millor per Catalunya. I què és el millor per Catalunya? Doncs després de 300 anys d’haver provat la dependència, lògicament l’Estat propi. O sigui, la independència. I això funciona així des del 12 de setembre de 1714 en fóssim o no conscients; que ho érem, sinó no hi hagués hagut setge perquè haguéssim regalat les nostres llibertats.

Simplificant, ara mateix els partits catalanistes òbviament seran doncs: ERC, CUP, CDC, una mica d’ICV i una miqueta d’UDC i PSC. Perquè la resta o les altres miques no? Fàcil. Aquell federalista que digui que és catalanista, i que defensi una “Catalunya dins d’Espanya però amb una relació de més igualtat, etc etc”; és un esclau. Son els que responen a les enquestes “Sóc igual de català que espanyol”.

Un catalanista, que és pro Catalunya, no pot ser “igual de català que espanyol”, o “una mica més català que espanyol”; pel simple fet que sense adonar-se’n s’ho mira des del prisma espanyol. Quan jo em senti realment igual d’aquí que d’allà (pel que sigui), serà quan hi hagi una relació entre iguals i ho pugui triar amb llibertat. Si avui diem que som “igual de catalans que espanyols”, estem acceptant el marc espanyol, que és el que avui en realitat ens obliga a ser “només espanyols”, ja que Catalunya depèn d’Espanya i no hi ha la relació entre iguals. Vaja, que “Cataluña es España” –jurídicament només, no fotem- que diuen els hooligans del toro. Diguin-li autonomia, federació, regió… sempre dins d’Espanya. I si acceptem Catalunya subjugada, ja no som pro Catalunya, perquè el millor per a Catalunya és l’Estat propi com hem dit abans. Per tant, no serem catalanistes.

Tornem a Jordi Pujol. Era ell catalanista quan governava? Apliquin la lògica. Apa aquí! Si va fer TV3! Si va lluitar contra el franquisme! Si gràcies a ell un munt de coses! Sí, i li hem d’agrair que ho fes. Però això és com quan els romans enviaven els esclaus a galeres. Sempre n’hi havia algun que remava més ràpid, per a veure si destacava i en treia alguna cosa a canvi. El vaixell de vegades anava més ràpid, però ell seguia encadenat. Abatut en la guerra, en la tempesta, o en la crisi, vaixell i esclaus encadenats s’enfonsaven plegats.

Així, el catalanista de debò respondrà a l’enquesta: “només català” o “independència!”.

Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l’inici al bloc Oriols

Publicitat

Opinió

Minut a Minut