Artur Mas (CiU), Oriol Junqueras (ERC), Jordi Turull (CDC), Toni Font (UDC), Fabián Mohedano (PSC), Dolors Camats (ICV-EUiA), Quim Arrufat (CUP), Ernest Maragall (Nova Esquerra Catalana) i Joan Carretero (Reagrupament). Tots plegats al voltant d'una taula reunits en el marc del Pacte Nacional pel Dret a Decidir. Tots plegats junts per assegurar que la societat civil està implicada en el procés, per obrir el moviment fora del món polític.
Ara bé, hi hauria una manera més efectiva per implicar la societat que convocar eleccions -quan s'esgotin les vies per fer la consulta-, i que totes aquestes figures s'unissin en una candidatura conjunta per assolir una majoria imparable? Es necessitaria més legitimitat que una candidatura amb 100 diputats per organitzar un referèndum al marge d'Espanya? O per desplegar una politica d'exteriors explicitament encarades a buscar el reconeixement d'una Catalunya independent, o fins i tot per una eventual declaració unilateral d'independència? Una DUI que, com a última opció, ha quedat avui beneïda per un ex-vicepresident del Tribunal constitucional com és Carles Viver Pi-Sunyer. Pel fet de ser l'última opció, sembla que una DUI quedi molt lluny, però pensant-ho bé, les alternatives que s'han de provar abans quedaran amb tota probabilitat liquidades en menys d'un any.
Avui, però, també era el dia de les entitats. L'empresa, l'economia, la llengua, el sector primari, el tercer sector, l'educació, els professionals, l'esport, les associacions de veïns, la cultura, els sindicats o bé els defensors dels drets socials. Sectors tots representats al Pacte Nacional pel Dret a Decidir. Que totes les entitats signessin com a mínim un documents de mínims útil i amb intenció -a diferència de la majoria de documents de mínims- seria tot un èxit pel procés. La gent afiliada a cadascuna de les entitats passarà a estar d'alguna manera vinculada -de manera implícita- amb el camí cap al dret a decidir que va començar l'any passat. El pretext “esto es un invento de Mas i Junqueras” queda en evidència.
Per acabar, Ernest Maragall i el que ha dit avui mereix una menció especial: “El PSC sembla defensar el dret a decidir, però s'amaga amb l'esperança que no s'hagi de verificar mai efectivament”.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
