Serà important veure què passa finalment amb el govern espanyol. Tot indica a què molt probablement el Cas Bárcenas, PedroJ i els fils que mou per darrere, acabin fulminant Rajoy i tota la cúpula actual del PP, de la que Aguirre sempre se n’ha desmarcat, per cert. De fet, per cada informació i confessió que llegim diàriament, ja s’haurien d’haver convocat eleccions. Però el que a nosaltres realment ens preocupa és, i què estem fent mentrestant? Serem capaços d’aprofitar l’escletxa que es comença a obrir?
Avui al Dietari 2014 ens ocupem d’enraonar sobre alguns dels arguments més importants que estem veient per part de les forces que diuen defensar la consulta, però que ara que arriba el moment de la veritat, els tremolen les cames.
Via Unió: No passa res si la fem el 2015. O bé: tranquils, tenim tota la legislatura per fer-la.
-> Sí que passa, l’any que ve diran que no passa res si la fem el 2016 (i el 2016 hi ha eleccions). Així, mentrestant, a veure si baixa el soufflé (l’ANC no podrà mantenir aquest pols eternament), s’acaba la crisi, i el problema. Invocar permanentment la clàusula d’aplaçament del pacte, en lloc de posar data a la llibertat, deixa entreveure que no hi ha voluntat real de fer-la. Perquè no ho oblidem, és qüestió de voluntat; sinó el referèndum ja estaria convocat.
Compte, perquè caldrà posar-se d’acord amb la pregunta, i hauria de ser multipregunta. -> Aquesta tesi està sostinguda principalment pels mateixos que defensaven la tesi anterior. La ciutadania ha deixat prou clara la seva voluntat a través d’una manifestació, unes eleccions i ara un concert. I ho tornarà a fer molt explícitament el proper 11 de setembre. No hem endegat tot un procés polític de tal magnitud, ni hem esperat 300 anys de patiment, com per fer una pregunta de l’estil “Vol vostè que Catalunya negociï el pacte fiscal, o més quotes de sobirania o…?” La pregunta ha de ser una i molt clara. Qualsevol succedani serà una alta traïció a tot un poble.
Mas: Primer enviarem una carta (quan ja ha passat el termini per fer-ho). I per correu postal certificat, com en els vells temps.
-> Només falta enviar el missatger a cavall, i que galopi fins la Moncloa. En qualsevol país normal, la petició s’hagués fet de manera presencial, en una trobada entre els dos líders. No s’hi val l’excusa dilatòria de “vull adjuntar un annex amb moltes signatures” (que ja hauria d’estar fet fa temps). L’efecte serà el mateix. La trobada ha de ser presencial. Bé que va interessar fer-ho a bombo i platerets el dia del pacte fiscal. Hi ha por de saltar el mur i ser lliures. I això la gent ho està percebent, és per això que CiU baixa a les enquestes.
Caiguda d’Espanya: Si ara cau el govern Rajoy, s’obre una primera escletxa per fer via cap a la DUI. Però ens diran que esperem a veure si el nou que entra és més favorable al tema; se li faria un altre cop una petició… etc.
-> Nova pèrdua de mesos en tot el procés per arribar a la mateixa conclusió: NO. A més, és molt probable que qui arribi encara sigui més reaci a la causa. Les enquestes ens diuen que el panorama polític espanyol acabarà en una suma de PP (ja veuríem amb quin lideratge) + UPyD.
“Federalisme”.
-El federalisme, que no saben ni al PSOE ni al PSC en què consisteix; és la cortina de fum per dir que ho volen canviar tot, sense canviar res. El document pactat a Granada no diu res d’especial, res que no vagi més enllà de la sentència de l’Estatut del TC de 2010. Es mareja la perdiu, i si aconsegueixen que la ciutadania piqui, s’acaba l’independentisme.
Crisi: Primer acabem amb la crisi, la pobresa, la fam, la tròica… prioritzem la via social, en definitiva
-> Aquest argumentari, utilitzat per partits i concretament persones tradicionalment contràries a la independència de Catalunya, però favorables a la d’altres Nacions, intenta despistar desvinculant independència de progrés social. Cal que recordin que la independència és un tot on nosaltres podríem decidir amb més facilitat quin és el nostre pla, i quins recursos destinaríem a lluitar contra la crisi, sense la cotilla dels recursos que ens xucla Espanya, i les polítiques que avui es decideix des de Madrid per nosaltres. Seriem nosaltres els qui després podríem decidir si realment volem estar dins de la UE, o no.
“Estem sols”: No hi ha cap partit que entri el govern, i així es fa molt difícil tirar endavant.
-> La configuració actual ja és suficient per tirar endavant el procés. Que entrés ERC i PSC al govern, com demanen alguns, per què CiU no es desgasti, només diluiria el procés. El PSC de moment és contrari al referèndum i això alimenta UDC i els dubtes que encara hi ha a CDC. El PSC va dir clarament que hi entraria si es deixava de banda la consulta, i ERC que ho farà quan com a mínim es posi data al referèndum. El que està clar és que el primer pas l’ha de fer el propi govern. Cal que facin un primer pas valent de debò.
Si no s’aproven els pressupostos [els que siguin] no hi ha consulta.
-> Aquesta espècie de xantatge polític que va sonar al principi d’aquesta legislatura, no es va aguantar durant gaires dies i ja ha quedat superat per la realitat. La situació és crítica, i el mandat del poble plasmat en un acord de governabilitat, ara mateix és la Bíblia del poble. Qualsevol incompliment per alguna de les dues parts signants, es pagarà molt car.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l’inici al bloc Oriols
