“Què esperen a convocar una consulta? Ens estan aixecant la camisa de nou!”. Encara que la majoria de catalans resten expectants, alguns ja desconfien de les intencions d’Artur Mas. Si la paciència és difícil d’aconseguir en una persona, mantenir a l’espera a tants centenars de milers de persones és una quimera. Ara bé, deixar de donar crèdit ja a l’executiu és no haver-li donat una oportunitat.
La paciència col.lectiva té una durada molt inferior a la individual, és molt més difícil de contenir, però només set mesos no pot ser suficient. Prova d’això és la quantitat de processos oberts, com ara la llei de consultes. El Parlament ha decidit aquesta setmana donar caràcter d’urgència a la llei que ha de donar cobertura legal (encara que només sigui a nivell català) al referèndum. El mes de novembre, si tot va bé, el text s’aprovarà. Així doncs, fins aquella data que ningú esperi cap convocatòria. A partir de llavors, les excuses sí que s’hauran acabat i la pressió popular s’haurà d’intensificar.
La Unió Europea valorarà més una consulta sostinguda amb una llei que emana d’un Parlament, que una decisió sense cap empara legal visible. Un estat és sobirà quan els altres així ho consideren. Així, no per córrer més s’arribarà abans a Ítaca.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l’inici al bloc Oriols
