La monumental xiulada a l’himne espanyol en la inauguració dels Mundials de Natació BCN 2013, contrastada amb la imatge del pavelló dempeus escoltant i cantant els Segadors, és el reflex del rebuig de l’ocupació espanyola a la nostra Nació. Els corbs que roseguen el cadàver de la #MarcaEspaña han posat el crit al cel. No han pogut evitar (com dissimulen a les finals de Copa) que la xiulada ressonés per tot el món. Els insults dels repressors per la nostra falta de respecte (!) envers l’himne imposat s’ha traduït en els habituals insults. Repetim: “…els insults dels repressors per la nostra falta de respecte…”. Ho capten, oi? El menyspreu ha estat tan habitual des de la conquesta el 1714, que ja no s’estan d’utilitzar aquesta curiosa forma de respecte que reclamen des de les pròpies institucions, en ple segle XXI.
A rel d’això, el núm. 2 de la #MarcaEspaña, ha estat liquidat per haver dit allò que comparteixen les institucions espanyoles: “catalanes de mierda. No se merecen nada”. La cirereta, l’ha posat Carmen Chacón, buscant novament la seva parcel·la de protagonisme: “La catalana, una sociedad muy plural, espera tus disculpas. Los fanatismos no merecen un solo triunfo y tu, con tu error, se lo regalaste”. Ah! Chacón no se n’ha estat de jugar amb la càrrega pejorativa del mot “fanatisme” que comporta la seva habitual associació amb l’adjectiu “religiós”. Aquesta és la indigestió que provoca a l’au carronyaire la carn podrida.
Ahir dissabte, Jordi Turull (CDC) prometia una data i una pregunta per a la consulta pel desembre. Per primera vegada tenim un horitzó mitjanament clar per treballar. Per altra banda, Mas-Colell diu que abans de 2014 es vol tenir llest el banc públic català. Poc a poc a CiU es van posant les piles, però de la carta ningú no en sap res. Perquè Mas es pren amb tanta calma aquest pas? Perquè és tan reticent a anar a Madrid a demanar el referèndum a bombo i plateret com va passar amb el pacte fiscal? Està esperant a l’11S? Està preparant el cop d’efecte definitiu al procés, o en realitat li tremolen les cames?
D’aquí a poc farà un any de l’11 de setembre de 2012. El país ha fet un canvi de ritme important, i s’ha endut gran part de la classe política per endavant. Però aguantar la paciència col·lectiva de tot un poble és molt complicat, malgrat la magnitud de l’operació. La gent però ho sap, i en el fons som conscients de que encara no ha arribat el moment exacte de fer el salt definitiu, i més ara que ve agost. El 2013 és un any de feina fosca i de molta contenció. A més, tenim la sort que la #MarcaEspaña se’ls desfà, i el PPSOE està en una guerra civil que guanyarà Aznar i Rosa Díez. Ho estem fent bé, cal donar un marge de treball prou ampli als nostres governants per a què basteixin l’Estat català; però a partir de l’11 de setembre, el 2013 cremarà a les mans d’aquests polítics com un ferro roent: els terminis començaran a expirar i tot es precipitarà. Atenció.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l’inici al bloc Oriols
