La reunió d'aquest dimarts entre Josep Anton Duran i Lleida i José Manuel Durão Barroso no havia d'arreglar la vida als catalans. De fet, d'entrada era poc possible tenint en compte que no sabem en qualitat de què s'ha reunit amb el president de la Comissió Europea. Difícilment ho haurà fet com a portaveu parlamentari de CiU, o com a secretari general de CiU; sembla més factible que ho hagi fet com a president de la comissió d'afers exteriors del Congreso. Amb el conflicte obert entre Barcelona i Madrid, no ha deixat el càrrec -entrevistar-se amb Barroso sempre dota d'importància i protagonisme a qualsevol polític.
Duran ha afirmat que ha plantejat el procés català i la negativa d'Espanya a permetre celebrar un referèndum al Principat. Haurà explicat què s'hi vol preguntar a la consulta? Haurà esmentat les paraules 'autodeterminació' o 'independència'? Haurà fet memòria a Durão Barroso sobre la manifestació de l'Onze de Setembre i quina va ser la reivindicació gairebé unànime -tenint en compte que ell es va quedar sol defensant que no era una marxa separatista?
El president de la Comissió Europea, segons el líder d'Unió, no s'ha mullat en l'assumpte amb el pretext que és un tema intern, però ha escoltat amb atenció. Barroso és tant o més conservador que Duran; com a bon conservador, és reaci als canvis de qualsevol natura, així que si el 2014 les eleccions europees no fan canviar de color la comissió europea, un obstacle més es trobarà el procés sobiranista.
L'interlocutor català a Brussel·les aixeca dubtes al principat i algú pensa que és el talp del Congreso a Catalunya per dinamitar un referèndum d'independència. Així doncs, els dubtes que aixeca una reunió Duran – Durão encara són encara més grans.
Ha estat la reunió d'avui una oportunitat perduda pel país?
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
