Aquest dissabte, primer aniversari de la inauguració dels Jocs Olímpics de Londres, és un bon dia per repassar alguns titulars del 27 de juliol de 2012:
“El PP, PSOE i IU refusen el pacte fiscal aprovat pel Parlament”
“Montoro: dividint-nos no se surt de la crisi, ni demanant més diners a l’estat”
“El vicepresident d’Andalusia (IU) afirma que qualsevolderiva cap al pacte fiscal és un perillós camí no transitable”
Donem un cop d’ull ara als del 27 de juliol de 2013:
“Mas insta a Rajoy per carta a pactar la consulta en el temini més breu possible”
“ERC es decanta per fer la consulta abans del 18 de setembre de 2014”
Sens dubte, ningú hauria pronosticat fa un any la notícia amb què obren els diaris avui: Catalunya reclama a Espanya un referèndum d’autodeterminació. Fa un any, CiU navegava en el mar de les negociacions a Espanya. L’enèsim prec. En aquell cas, el partit de Mas feia dos anys que aguantava el govern amb la promesa que aconseguiria el concert econòmic. Una demanda que ja no era nova, sinó que era un intent de ressucitar les engrunes de l’Estatut torturat pel Congreso i afusellat pel TC. I els d’Artur Mas no tenien prou valor ni per anomenar-lo així, sinó que van forjar l’expressió ‘pacte fiscal‘, per deixar clar que estaven disposats a rebaixar les expectatives si Madrid s’hi avenia.
Un any després, l’escenari sembla ridícul. La força del poble, demostrada a la Diada i a les eleccions, ha revolucionat el país i ha dotat de valentia Artur Mas per enviar una carta que podria desembocar amb la fi als més de 500 anys de caps d’estat compartits entre Catalunya i Castella. El president encara fa servir eufemismes, com ara ‘estat propi’, però ja s’està dotant de mecanismes, com l’informe del CATN, per poder-ne fugir en el futur.
Amb un retard de 26 dies, la carta és, ara per ara, només un argument més per un potencial conflicte on la UE podria ser la jutgessa. Si el poble no continua empenyent, però, la carta i la negativa espanyola serà l’última estació d’un viatge cap al fracàs. El retard s’anirà ampliant indefinidament fins que el procés s’esvaeixi. El poble encara ha de jugar el seu paper, i la cadema humana no serà suficient.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l’inici al bloc Oriols
