Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Amer. Sílvia Martínez

|

- Publicitat -

Avui finalment m’he decidit a fer una visita a Amer, un poble que he travessat amb cotxe o autobús amb freqüència durant els darrers tres mesos, de passada cap a Sant Feliu de Pallerols. Amer és el poble de la Sílvia Martínez, una independentista de pedra picada amb totes les lletres, que va morir demà farà any i mig, de malaltia, als 47 anys.

Publicitat

Cada vegada que travessava el poble em venia el seu nom a la ment. Algun dia m’hi havia d’aturar. A la Sílvia mai la vaig arribar a conèixer personalment -Twitter a banda- tot i que un dia hagués desitjat poder-hi conversar. Potser per això la força del seu record m’ha empès a deixar-me portar avui dimarts durant una estona pels carrers del seu estimat Amer, que se m’anaven obrint perquè els descobrís.

La Sílvia era un ariet independentista. El seu bloc, Indústries i Caminars, que Vilaweb encara manté actiu i que els recomano consultar si no ho havien fet abans, la va fer abanderada també d’una revolució independentista digital, que finalment ha guanyat la batalla de les idees, transformant-se en pura hegemonia política. De l’estil incisiu amb què escrivia, tot un deu ple d’arguments, el Dietari 2014 troba una font d’inspiració de la que, sens dubte, n’hem begut i molt per bastir aquest projecte de testimoniatge del procés que aviat reeixirà gràcies a gent com ella -entre tants d’altres, com sigui que hagin acabat.

Seguint la quotidianitat de les seves passes per uns carrers per mi desconeguts, pensava en la vida d’Amer després de la mort de la Sílvia, vista per un foraster com soc jo. Després del dur hivern de gener-febrer 2012, quan la mort la va vèncer definitivament després d’anar-la minant dia a dia; la Sílvia, que havia engranat la manifestació dels Deumil a Brussel·les, Amer decideix, ERC Amer, va tenir la recompensa en vida de veure néixer l’ANC. Per dissort, no va tenir l’oportunitat de viure la històrica manifestació de l’Onze de Setembre, ni nosaltres gaudir de les seves reflexions sobre el tomb del país, i de CiU, i l’imminent –o no- consulta, plebiscitàries, DUI o allò que finalment resolguem de fer.

Pensava això mentre caminava prop de l’església romànica del segle X del poble, quan el repicar de campanes de les quatre ha envaït la pau del meu caminar. Se’m començava a fer tard i havia de marxar; avui el camí cap a casa ha estat més llarg.

Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l’inici al bloc Oriols

Publicitat

Opinió

Minut a Minut