Resulta graciós, o denigrant –depèn com s’ho mirin-, sentir dirigents polítics criticar les iniciatives del gruix de la ciutadania amb la pobresa argumental amb què ho fan. Criticar per criticar. Si el PSC o qualsevol altre no vol participar a la Via Catalana, o li fa ràbia que es faci, que no hi vagi; però que no ens expliqui històries estranyes, o ens vulgui alliçonar sobre què és més adient de commemorar o no l’11 de setembre. Nosaltres no tenim inconvenient en què vagi a fer una ofrena floral a la tomba del duc de Berwick, si li sembla més convenient.
La presidenta de l’ANC, Carme Forcadell, replicava avui des de Girona a la controvèrsia generada per Navarro. També ho feia Artur Mas. Si Navarro creu que s’haurien de convocar uns altres actes per la Diada, que els convoqui. El problema és que els autonomistes o els federalistes, tots defensors de l’actual statu quo, perceben la Diada com una festa folklòrica; “El dia de Cataluña”, i a partir d’aquí, qualsevol reivindicació que vagi més enllà de la ofrena a Casanovas els és ofensiva. Pobres.
I després hi ha Procés Constituent. De moment, la monja més famosa de Catalunya, Teresa Forcades, i Oliveras, s’estan dedicant a fer actes per tot arreu del territori, com un partit polític en campanya electoral. Més enllà de difondre un missatge revolucionari de fàcil addicció, l’única acció de rellevància que han organitzat ja ha generat una forta polèmica. Per l’Onze de Setembre es plantegen envoltar amb una cadena humana alternativa (això inclou samarretes pròpies també) la seu central de La Caixa (“Mordor”), per donar “un caire social” a la Via Catalana.
Més enllà de l’error de base de creure que la reivindicació nacional no inclou la social (perquè volem la independència sinó?), probablement haguessin pogut programar aquesta acció en un altre moment de la mateixa jornada, com la resta d’entitats del Principat que han muntat actes paral·lels. La lectura que es fa, a més, és la de voler acaparar protagonisme com a organització (tal i com ells critiquen als partits polítics), aprofitant l’embranzida i el treball d’un moviment ciutadà com el de l’ANC. Així, el resultat és una cadena “oficial” i una “d’alternativa”. La idea és bona, però de divisions ja n’estem farts, i això no ajuda.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l’inici al bloc Oriols
