Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Les apàtrides

|

- Publicitat -

La situació d’anomalia que es viu en aquest país, i ja no parlem del cas Bárcenas, o dels conflictes interessats amb Gibraltar, ha culminat aquests dies amb el Mundial de natació Barcelona 2013. Nosaltres els fem la feina, ells es pengen les medalles. Això és el que passa quan ets un país ocupat.

Publicitat

Mireia Belmonte o Ona Carbonell, catalanes; Margalida Crespí o Melanie Costa, de ses illes; la majoria de les integrants de l’equip de la sincro i de les campiones del món de Waterpolo femení, son també en la seva majoria catalanes. La presència de talent llorejat purament espanyol ha estat insignificant. Però si llegeixen la relació de les campiones de waterpolo femení que publica l’ABC, trobaran identificades les jugadores espanyoles, i la resta (la majoria), apareixen com a apàtrides. No se sap d’on han sortit. Quin misteri!

I malgrat ser una important potència esportiva, deixem passar els i les millors esportistes de la nostra història; i ens resignem a anar engolint titulars que intenten maquillar la flagrant assimilació esportiva. “Un ampli regust català”, “un equip on la majoria de jugadors/es son catalans/es”, o “sense Catalunya, la delegació espanyola no seria (o no guanyaria) res”. I si és La Roja, encara hi posem vaselina: “home, però la majoria son del Barça!”. I?

Aquest any però, en ple procés sobiranista, les coses han començat a fer un tomb. L’escàndol Roser Tarragó, la jugadora de l’equip femení campió del món de waterpolo que duia una estelada al seu perfil de twitter, i que ha estat criminalitzada per això, ha enfollit tothom. Inclús la capitana, Jennifer Pareja, ha sortit en defensa de la seva companya i a demanar respecte, mentre TV3 guarda silenci. “Somos CAMPEONAS DEL MUNDO, hemos dado todo de nosotras, TODAS! Es deporte, son valores! Pido respeto! #totssomrosertarragó #somosequipo”.

Encara que sigui de manera marginal, també hem hagut de patir la vergonya d’alguns catalans que han titllat de mercenària la Roser, i s’han apuntat als insults. Senyors, senyores, no errem el tret. El qui ja fa tot el que pot, no està obligat a fer més. Que Catalunya tingui presència als propers Jocs Olímpics sota bandera pròpia, només depèn de nosaltres. Dels que fan crítica de sofà, també. Aleshores no pateixin, que les nostres campiones s’encarregaran de portar-nos les medalles.

Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l’inici al bloc Oriols

Publicitat

Opinió

Minut a Minut