Edició 2063

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 19 de març del 2024
Edició 2063

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 19 de març del 2024

Quatre ensurts que els poden posar en risc de mort

|

- Publicitat -

Obro l'edició digital de l'ARA i llegeixo un titular que diu “Tinc 44 anys i un contracte de pràctiques (!!) per 500€”. Se m'accelera la respiració. Han de comprendre que jo que m'estava plantejant independitzar-me quan trobés (ha ha ha) feina. Primer ensurt. Immediatament avall: “Feines de zero hores, la moda al Regne Unit […] no garanteixen hores de feina ni drets bàsics”. Casualment me’n parlava avui en Guifré. Inspiro profundament i m'imagino el meu futur. Tanco ràpidament l'ARA.
 

Obro Vilaweb. Aparentment una bona notícia: “Regne Unit: 'L'autodeterminació està per damunt de la integritat territorial. Llagrimeta, una gran lliçó. Vejam què respon “el meu” país; ho llegeixo al final de tot: “[…]Espanya es planteja portar el cas de Gibraltar a l'ONU. I que fins i tot ha sondat l'Argentina amb la possibilitat de portar conjuntament els casos de Gibraltar i les Malvines[…]”. Ric… i de cop em ve el “bajón” que diuen els borratxos: acabo plorant. Sí, malauradament segueix essent el meu país.  Segon ensurt.
 

Publicitat

Obro Nació Digital: “La cadena per la independència a Osona, lluny del seu objectiu. Menys de 1.500 persones han intentat connectar sense èxit Vic i Folgueroles aquest matí. L'ANC necessitava uns 4.300 participants, i ho considera una lliçó “molt important” amb vista a l'11-S”. “Sapristi!” La paraula que llegia als còmics de Mortadel·lo i Filemó és la meva reacció. Segueixo: Notícia escrita per “Redacció”. Ah! Contrasto: al TN de TV3 diuen que l'assistència ha estat d'unes 3000 persones i que hi ha hagut “alguns buits”. Veig imatges. Sembla més creïble. És TV3, no fotem! Alleujo el meu tercer ensurt i prenc consciència que això de la Cadena Humana no serà bufar i fer ampolles. Ens cal més implicació. L'Ebre ens necessita, concretament necessita 70.000 persones, diuen. Aleshores em ve la Forcades a la ment i li envio un pensament (es comuniquen així els religiosos, no?): “abans de donar per fet que la cadena seria un èxit, no et podries haver esperat a muntar el teu xiringuito –respectable- fins veure com anava o, dic jo; tal i com està la cosa, no seria un bon gest pel bé comú enviar les 4.000 persones que necessites per encerclar La Caixa, a l'Ebre; i La Caixa la deixem per un altre moment?”.
 

Finalment, obro el Directe!: “La Vanguardia confirma la victòria d’ERC en unes eleccions espanyoles. El diari fa una projecció de vot i escons i situa a ERC(13) pel capdavant de CiU(9)[…]”. Ploro d'emoció. Ha costat, però el poble ara sí aplica el sentit comú i el seny, i fa caure en Duran de madur. Però segueixo llegint, i m'expliquen que PSOE i IU sumen, i especulen amb un Joan Herrera ministro. No hi arribarem, tranquils, em dic. En aquell moment al telenotícies tornen a dir que UDC, PSC i ICV (!), ja com si fos un trio de fet, demanen que la Via Catalana no sigui per la independència perquè “ruptura”, “trencament”, “separació”, “divisió” etc. I que la Diada ens representi a tots i no només als independentistes.
 

Ah! Si representa a “tots” excloent els independentistes, estarà representant només a uns quants, i a sobre a una minoria, no? Perquè no volen que la Diada representi a la majoria? Tenen por del poble? Quart ensurt. Començo a relacionar mentalment. Aleshores penso a distreure la ment, obro el twitter, i veig un RT d'en Salvador Cardús a un article d’en Pere Cardús (son família? S’assemblen, no?). El llegeixo. Ens explica que a ICV se sentirien més còmodes demanant eternament el “permís a decidir” al Congreso de España, que entomar la difícil responsabilitat de voler exercir el “dret a decidir” que tenim de per sé. Relaciono: Joan Herrera ministro-Via Catalana pel Dret a Decidir-permís per a decidir a España. Quart ensurt. Col·lapse respiratori. Necessito urgentment TRACA:
 

Obro El Punt Avui. Darrera esperança per la meva integritat. Em trobo amb en Jordi Pujol, en una fotografia espectril en què se’l veu obrint una porta: “La maquinària de l'Estat s'ha mobilitzat per frenar-nos o esclafar-nos. A Espanya tot ha canviat negativament. No hi ha cap institució que funcioni ni mitjanament bé”. Erecció. La solució que em dóna el renovat Avui, son somnis eròtics amb en Jordi Pujol, tal i com deien Els Catarres. Millor que la resta, si senyor! No passo dels titulars per si de cas, i perquè és diumenge. Llàstima que no ho deia quan manava.
 

Marxo a dormir.

Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols

Publicitat

Opinió

Minut a Minut