Edició 2063

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 19 de març del 2024
Edició 2063

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 19 de març del 2024

El desastre del dos mil catorce

|

- Publicitat -

1. España renunciaría a toda pretensión a su soberanía y a todos sus derechos sobre Cuba.

2. España cedería a los Estados Unidos la isla de Puerto Rico, las demás islas que estaban bajo su dominación en las Indias Occidentales y una isla de las Ladrones escogida por la Unión.

Publicitat

3. Los Estados Unidos ocuparían y conservarían la ciudad, la bahía y el puerto de Manila en espera de la conclusión del tratado de paz llamado a determinar la suerte de Filipinas.

4. España evacuaría inmediatamente los territorios de Cuba, Puerto Rico y las demás islas que se encontraban bajo su soberanía en las Indias Occidentales.

Avui fa 115 anys de la signatura d'aquests acords, del protocol de pau entre els Estats Units i Espanya que posava punt i final a la guerra entre els dos països a les illes del Carib i del Pacífic, o dit d'una altra manera: el desastre del 98 es consumava amb aquestes clàusules.  Ras i curt: era el certificat de defunció de l'Imperio Español. Després de dècades en què Cuba -i d'altres possessions espanyoles- reclamés i lluités per la independència, el 1898 ho va aconseguir gràcies als interessos dels Estats Units. Haver de necessitar els EUA per desfer-se d'Espanya els va sortir car, però això ja són figues d'un altre paner.

Mentrestant, a la metròpoli ibèrica, la política, la cultura, el pensament, la moral i la societat feien un gir de 180 graus. Els polítics amagaven que res hagués canviat, mentre que l'elit cultural començava a plasmar en llibres la situació de falsa opulència que es vivia, mentre la misèria era el pa de cada dia pels habitants d'un estat ruïnós. Exactament 115 anys després de la rendició humiliant espanyola a mans nord-americanes, la situació comença a tenir molts paral·lelismes amb aquella societat. Molts anys de falsa opulència mentre l'estat s'anava podrint per dins han estat el pròleg de la descomposició política, econòmica i social ara evident d'un país incapaç de generar il·lusions (més enllà del futbol) als seus habitants. Tot i això, encara no hi ha hagut un desastre. És fàcil preguntar-se si el desastre del 2014 és possible, amb l'inici de la pèrdua de territoris peninsulars començant per l'extrem nord-est. 

* Perquè quedi constància, pel 115è aniversari del desastre del 98 no s'ha celebrat cap acte oficial a Espanya, com és normal ja que no és un número significatiu. Ara bé, el 12 d'agost de 1998 tampoc es va programar cap acte major de record del centenari de l'efemèride. El 12 d'agost de 2013 la preocupació més gran és recuperar Gibraltar, encara que el territori no en vulgui ni sentir a parlar. El mateix dia d'ara fa 15 anys la notícia era la construcció de tanques més efectives a Melilla per evitar l'entrada d'immigrants. Ningú discutia -ni discuteix- que Ceuta i Melilla hagin de continuar espanyoles, ja que la pràctica totalitat de la població vol romandre a Espanya. Però és clar, Gibraltar no és el mateix, i Catalunya tampoc. 

Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols

Publicitat

Opinió

Minut a Minut