Cada vegada que un jove (i no tan jove) català se'n va a buscar a feina a l'estranger, se'n va una oportunitat que potser el país perdrà per sempre. Cada emigrant és una raó per dir que el sistema no està funcionant. Els diners de l'erari públic en l'educació de qui se'n ha anat han estat malgastats perquè la riquesa que genera la persona se'n va a un altre país.
La capacitat, els coneixements, les habilitats i el potencial volen en un avió de baix cost a una destinació concreta, però a un destí molt incert. L'emigrant aguantarà la inferioritat de ser estranger, la duresa de les primeres feines al país, la precarietat del contracte (o no-contracte) que signi o la insalubritat del lloc on viurà.
– I què hi fas vivint aquí? -li preguntaran-. Barcelona (la referència que utilitzen molts catalans de tot arreu) és una ciutat fantàstica, la gent és molt maca, el clima és perfecte i el menjar deliciós. No entenc què hi fas aquí!
– Sí, però el nostre país és incapaç que donar-me una oportunitat i els governants no van fer res per mantenir-me. Fins i tot, alguns d'ells em van esperonar a marxar.
El govern espera que la gent tornarà quan hagin après una mica la llengua del país i s'hagin cansat de la inferioritat, la duresa, la precarietat i la insalubritat. I amb sort, Catalunya estarà molt millor. Alguns, interiorment, pensen que amb la independència el país farà un bot i que els qui han marxat, que llavors faran falta, tornaran sense pensar-s'ho.
Ara bé, per molts emigrants les primeres feines s'acabaran i, dubtosos de si tornar, veuran com els apareix una segona feina, molt millor. Començaran a integrar-se a la societat i l'amor potser els sacsejarà. Miraran enrere amb una llàgrima als ulls, però amb la convicció que estan triant el bon camí. I cada dia, la idea de tornar s'anirà tornant més i més difusa…
La independència potser arribarà aviat. Serà l'hora que els qui ara estan sortint de les universitats tirin el país endavant, però potser ja serà massa tard per trobar-los. Qui tirarà el nou estat endavant? La independència, és, per molts, d'extrema urgència, però aturar la fuga de cervells ho és encara més.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
