“Sense Convergència no hi ha independència”, és la frase que etziben els militants o els votants convergents des de que fa un any van pujar al carro oficialment. Jo hi afegiria “I sense en Duran, ja hi aniríem tirant”. El fet però és que per greu que els sàpiga a alguns, tenen tota la raó del món. Jo a més crec que és sa i necessari que la dreta catalana sigui independentista, perquè així la desitjada transversalitat del procés és real.
Començo així perquè sembla ser que alguns partits –parlamentaris i extraparlamentaris- prefereixen tenir la independència el 2714, quan la “revolució” triomfi, en lloc d’aprofitar l’escletxa que la Història ens ofereix enguany, en compensació per l’opressió del nostre poble. Si no s’ho creuen, expliquin-me quina és la casualitat que fa que això succeeixi precisament en el tricentenari de la nostra ocupació. Sembla un senyal, oi? És la Història que ens crida, estimats lectors. Per això que cal fer una crida a tothom per anar a omplir els nombrosos buits que encara resten a l’Ebre i a d’altres punts del llarg de la Cadena Humana que prepara l’ANC.
Aquestes dies s’està parlant molt de Procés Constituent. Permetin-me insistir en què seria un gest notable que deixessin la seva acció d’encerclar la Caixa –hi hauria tantes coses a encerclar- pel matí o per un altre dia, o pel 12 de octubre, i enviessin la seva gent a l’Ebre. “Tots units fem força”, que diu l’himne de Barça. Avui llegia una entrevista a la monja Teresa Forcades, la veritable ànima de l’encara no partit, i explicava que encara no han arribat a l’objectiu de gairebé 3.000 persones necessàries per completar la seva cadena. Com és possible, si omplen a vessar els recintes dels pobles en els seus actes? Aquí ja trobem un primer argument en favor de la meva proposta.
Forcades també revela alguns detalls sobre les trobades amb l’ANC. Explica que la seva cadena és acordada i pactada (a mi em recorda a allò de la “consulta legal i acordada” del PSC) amb l’ANC. Tanmateix del que ella mateixa diu entenem que: en primer lloc l’ANC es va reunir amb ells per demanar-los implicació (la qual cosa ha fet amb gairebé tots els partits). A això, Procés Constituent va respondre que d’acord, però amb un tret distintiu: muntar una cadena humana pròpia, amb samarretes pròpies per distingir-se del col·lectiu. Un col·lectiu al que m’atreveixo a dir que es deuen haver cansat de defensar en la multitud d’actes que estan fent arreu del territori. “No volem fer res en paral·lel”, però muntem una cadena humana que probablement ni tan sols serà suficient per enllaçar amb la “oficial”. Algú per twitter fa uns dies em parlava de la “cadena oficial”, la qual cosa vol dir que en concebia una “d’alternativa”, que seria la d’ells, per defensar l’acció a la Caixa. Malament. Aquí trobem el segon argument en pro de la meva proposta.
Avui fa 24 anys de la Via Bàltica. A tres setmanes de la Diada, i no dubtin que amb l’atenció dels mitjans internacionals posada en l’esdeveniment; els nervis de veure encara una gran quantitat de trams per omplir estan girant-se en contra de l’oportunisme de Procés Constituent. Ja ho havíem dit anteriorment, seria més interessant que abans de plantejar-se fer res, esperessin a veure si s’omplia la Via Catalana. Avui més que mai això és una necessitat, i la xarxa ja comença a bullir contra aquesta iniciativa paral·lela, que malgrat ser pràcticament testimonial, no va a favor dels interessos comuns i s’interpreta com una maniobra política més. Si la Via Catalana no té èxit, s’exposen a ser dels que rebin pals. Tercer argument de pes per avenir-se a la proposta.
Maniobres polítiques dèiem fa tot just un moment. En l’entrevista la monja diu que ja son 40.000 i que volen arribar a 4 milions; i que volen fer una candidatura unitària deixant entreveure que podria fer-se sense comptar amb CiU –tal i com faria ICV–, la qual cosa és impossible ara mateix com dèiem al principi. D’experiments de candidatures unitàries des de la minoria o des de la divisió, en els darrers quinze anys n’hem vist unes quantes. I de moment cap ha quallat. La monja explica que marxarà durant un any a Alemanya per donar classes al·legant que no vol encapçalar cap moviment, però que ha posat la seva popularitat al servei de la causa. I ho farà l’any decisiu, el 2014. Si ella no hi és, ni l’Oliveres s’hi posa, qui representa que promourà la candidatura unitària? La gent que ha assistit als actes s’hi veurà aleshores representada? Estan esperant a que hi hagi eleccions anticipades per poder tocar cadira?
Son molts els dubtes que se’ns generen amb aquest respectable moviment. Nosaltres entenem que no es pot voler jugar a ser polític, i dir que no s’és; per acabar sent-ho. Fer una assemblea, perquè no volem ser un partit polític –i així aprofitem la desafecció pels partits-, però ens volem presentar a les eleccions amb una candidatura unitària amb partits. Prou, no intentem marejar la perdiu més, si us plau. O som, o no som. És per això que el gest de sumar a favor de la Via Catalana per la Independència a l’Ebre és més que necessari. Tothom hi serà comptat, i a l’igual que a Convergència, també necessitem la vostra gent en aquest procés.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
