És evident que Televisió de Catalunya, l’any 1983 quan es va fundar, la va vessar fent-se dir precisament TV3. Una televisió nacional catalana, que pren un nom amb sentit d’Estat espanyol. La idea era que en els nostres comandaments l’1 fos per La1, el 2 per La2, el 3 per TV3, i més endavant el 4 pel 33. Així és com va fer la majoria de gent. Tanmateix però, la decisió es va prendre en un moment en què el marc conceptual era ben bé un altre, que no qüestionava aquesta realitat, i prou es va patir ja per poder-la posar en funcionament; així que no en farem un cavall de batalla. El 1983 no era el 2013 volem-fer-un-referèndum. Sí, ja sé que molts teníem a l’1 TV3; o que fins i tot ara l’hi tenim al 34, al 47 o al 36 perquè ens fa mandra ordenar el llistat automàtic del TDT.
Amb el desenvolupament de la indústria televisiva privada, van arribar canals com Telecinco, Antena 3, el Plus ja de pagament, i en una altra fase d’altres com Cuatro, 8TV –català- o La Sexta. Finalment, amb la TDT, tenim tota una munió de canalets que omplen les freqüències de les nostres televisions… i Intereconomía. Gairebé tots canals espanyols o en contra de Catalunya. Aquesta eclosió de canals ha portat a una crisi del mitjà. L’increment de la competència entre televisions privades, amb els seus notables ingressos publicitaris; en lloc de dur-los a competir en l’excel·lència, cosa que podrien haver fet amb tants diners, els ha dut a barallar-se per veure qui sap remenar la brossa més profundament, que és més fàcil ja que parteixen de la premissa que el poble és ignorant. Per acabar-ho d’adobar, en molts casos els resultats d’audiència els han donat la raó.
Molts dels periodistes catalans que anem sorgint de les promocions de llicenciatures, graus, o màsters, hem anat perdent opcions de treballar en el ram (com avui passa a la majoria de la resta de professions), malgrat l’aparició de nous i diversos canals. Ara bé, amb la independència se’ns genera una oportunitat de poder construir i dissenyar el nostre propi comandament a distància. Amb totes les competències per a la Generalitat, a priori hauríem d’estar alliberats de la infàmia de Telecinco, Antena 3, Cuatro, La Sexta, Intereconomía, i mil i un canals més –alguns millors que pitjors, d’acord- que passarien a ser canals internacionals, i hauríem de poder crear les nostres pròpies televisions privades, dirigides per catalans, i en català. Això sí que seria normalització lingüística per un tub televisiu! Fora bromes, això seria un important bot salvavides per la llengua. Ningú no diu que no hi pugui haver canals en altres llengües, però la Generalitat podria exigir quotes en català per atorgar subvencions. De fet, aquest canvi de marc conceptual, ajudaria a fer notar realment l’estat propi, en una matèria tant quotidiana com necessària. Donem una oportunitat als nostres professionals?
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
