Seguint les ordres d’ERC, el govern ha venut Catalunya al sobiranisme que durà Catalunya a la ruïna, a la descomposició social, i sobretot està provocant que la gent mori ofegada a les platges i, pitjor encara, un greu problema de malnutrició infantil generalitzat arreu del país. Per culpa dels que volen la separació, la ruptura amb Espanya que és la mare de totes les pàtries, Catalunya es gasta els diners en temps de crisi en qüestions identitàries, i només Déu sap com serà de gran l’apocalipsi que vindrà.
El bon governant és el qui no celebra i a més prohibeix celebrar les festes dels altres. Avui mateix vèiem com de la boca de José Ciscar, vice president de la Generalitat del País Valencià, sortien les següents paraules: “No es poden celebrar actes que tinguen a veure amb l'expressió del dia d'afirmació nacional d'una altra comunitat”. Ho deia amenaçant d’emprendre accions contra l’extensió de la Cadena Humana al seu trajecte per Vinaròs, ja en ple País Valencià. Aquí no celebrem la Feria d’Abril, prohibim les festes que munten les cases de Castilla, Extremadura, Argentina, Perú, etc, etc i etc. Ah! I quan els americans munten una recepció el 4 de juliol, el moviment del 12O encercla l’ambaixada americana, i prohibeix el convit. Afegim doncs el discurs de Ciscar a l’argumentari del primer paràgraf.
Aquests discursos més propis del segle XV per justificar l'expulsió dels jueus de la península, és el que encara s’utilitza en plena era de les tecnologies per mirar d’aturar el major procés d’activisme social que ha protagonitzat cap país en aquest segle que acabem tot just d’encetar. De demagògia tots en podem fer. Jo prefereixo que el govern es gasti els diners públics en qüestions identitàries, que no pas que el PSC es gasti les subvencions que rep de l’erari públic en espionatge, conjuntament amb el PP, contra CiU. Avui ha sortit a la llum un informe policial que demostraria que José Zaragoza va pagar 1.750€ per espiar la conversa de la Camarga. Excel·lent. Després, els Corbachos, Balmons, Navarros, Chacón –Zaragoza n’era un dels seus afins-, ens venen a donar lliçons.
La gran notícia del dia, almenys al meu entendre, ha estat l’anunci que ha fet el govern de reservar una partida per a organitzar el referèndum. Preveient el no d’Espanya, s’està començant a fer inventari de quantes urnes té la Generalitat i quantes hauria de comprar; i així amb la resta de coses pròpies d’una crida electoral. Una partida que seria un tant superior a les que es pressuposten habitualment, doncs.
Això vol dir dues coses, que son les que personalment crec que criden a l’esperança i a la il·lusió. En primer lloc, vol dir que el govern està disposat a anar fins el final, malgrat UDC. De fet avui Joana Ortega es mostrava molesta amb Muriel Casals, d’Òmnium, pel comentari que va fer fa unes setmanes, relativitzant la importància electoral d’UDC si aquesta posava traves al procés. Ja m’agrada que l’Ortega s’ofengui.
Per altra banda, si el govern vol anar fins al final, només pot voler dir que hi ha darrere el suport d’ERC –perquè sinó els pressupostos no es podran acordar-, la qual cosa ens dóna seguretat a tots. Està clar que la misèria nacional del discurs de la oposició, no només el que hem exposat al principi, sinó també el de partits com ICV; segurament no permetria aprovar uns pressupostos amb un increment de la partida en “inversió personal” com diem els que fem cursos per trobar feina, o sigui, en independència si parlem de Catalunya; ja que això repercutiria en ves a saber què. I com que la majoria de polítics tenen una visió en perspectiva de la política que no va més enllà de les properes eleccions, el vol gallinaci que emprenen és massa previsible i poc efectiu.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
