1 de setembre. Comença el compte enrere definitiu per la Diada. Després de parlar-ne amb la família, aquest diumenge a la tarda hem oficialitzat el canvi de tram. Així, de Badalona ens n’anem a l’Ebre. I amb un esperit més papista que el Papa, que diuen, anirem a la llera mateix del riu, al tram de l’Aldea. Està clar que durant els propers dies gairebé només es parlarà de la Via Catalana, i sobretot de la reacció del govern el 12 de setembre.
La que sí que ja hem conegut, és la reacció del govern municipal de Palafolls, format per PSC i IC, de vetar la participació d’en Guillem i la Guiomar -els gegants de la vila- a la Via Catalana. La colla gegantera del poble va anunciar l’altre dia que les dues figures més representatives s’enllaçarien conjuntament amb la resta de ciutadans al tram que passa per les afores de Palafolls. La reacció del govern socialista de la vila és un exemple més de la ridiculesa d’enfrontar-se a l’onada popular, sobretot un cop ja t’ha fet naufragar.
Per trobar l’arrel d’aquest cas concret, cal anar a buscar l’ideari marc que propicia aquest tipus de decisions estrambòtiques. Aquest mateix diumenge, Pere Navarro deia que l’ANC hauria de pagar les despeses extres de la manifestació, com ara la seguretat, etcètera… Si ens hem de posar a emetre factures a totes les entitats –PSC inclòs- siguin del ram que siguin per cobrar-los despeses en concepte de les manifestacions produïdes al llarg d’aquestes dècades, i en virtut d’un dret que ell ara pretén coartar… amb els ingressos recaptats sortirem de la crisi. Eureka! Ja poden reenviar aquest article al conseller Mas-Colell. Llàstima que no s’ha atrevit a pronunciar en públic aquesta conclusió. Decididament, els genis son uns incompresos.
Permetin-me finalment agrair la feina que està duent a terme el meu company de Dietari 2014, en Guifré. Si bé jo coordino el projecte, en el que ja saben que intentem donar testimoni d’allò que s’esdevingui de la Nació catalana fins la data de la consulta; la idea original de crear un dietari digital i escriure-hi cada dia, nevi, plogui, faci calor, estiguem malalts, treballant o de viatge, és d’ell, i la seva implicació està essent màxima. I també de justícia és felicitar-lo per la feina feta en l’organització de la Via Catalana a Londres, la més nombrosa a l’exterior. D’aquesta, en Guifré n’ha deixat testimoni en l’anterior article del Dietari 2014. Felicitats doncs a la Catalan Way a Londres i a la resta de catalans del món. Guanyarem.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
