Enllaçats un a un des de Madrid capital i arribant a tots els extrems de l’Estat espanyol –hi arribi o no l’AVE-, s’ha iniciat una faraònica Cadena Humana que està batent rècords. 6 milions d’aturats enllacen totes les seus de les oficines de treball amb espectaculars cues. Mentrestant, els esforços es bolquen en la candidatura de Madrid 2020. Una candidatura que segons Ana Botella, alcaldessa de Madrid, ens repercutirà molt positivament ja que Barcelona serà subseu olímpica. Subseu olímpica perquè ens donaran –diu- un partit de futbol, i aprofitant que hi arriba l’AVE. A sobre, recochineo madrileny. Espectacular, sense comentaris. Aquesta és la Via Española hacia la nada.
Ahir dijous Mas revolucionava l’opinió pública amb l’anunci d’unes eleccions plebiscitàries com a pla B. Tots ens vam posar nerviosos malgrat ja sabíem quina era l'alternativa, i més avui quan segons “Tiempo” els experts de bàndol i bàndol diuen que estan treballant en una consulta descafeïnada amb tres respostes: independència, comunitat autònoma i més autonomia –opció que sense concretar ve a ser el mateix que l'anterior resposta. O sigui, o independència, o autonomia o autonomia. Òbviament rucs no son i saben que amb aquest llenguatge a nosaltres ens la colen fàcil. Son molts anys d'experiència. Per altra banda, avui Mas referma a Sant Vicenç dels Horts i davant de Junqueras, el seu compromís amb el pla A: la consulta el 2014. Tothom se li havia tirat al coll. L’ARA, a més, revela una sèrie de contactes secrets confirmats per el president amb Rajoy, de moment infructuosos.
Que el president Mas digui que opta per unes plebiscitàries el 2016, després d’haver tingut una reunió amb els alts càrrecs de la Generalitat –als qui deu haver promès fer el possible per la seva estabilitat laboral durant aquests 4 anys-, essent conscient que no ho podrà complir, però que com a president és el que li pertoca dir, no em preocupa. Una consulta aigualida sí que em preocupa més. Aquesta seria el punt de trobada amb tots els contraris al referèndum: l’Estat espanyol, els partits unionistes, i els partits tebis que per no mullar-se i preservar l’electorat, potser signarien que no es fes. A més a més, la UE ho veuria amb bons ulls, ja que seria una proposta igual que l’escocesa.
Als únics partits als que això podria destruir completament, és ERC, CUP, i potser el sector més independentista de CDC. El moviment cap a la supervivència de la federació a canvi novament de la llibertat del país, i legal i acordat amb l’Estat tal i com demanen els unionistes, faria que la suma necessària per aprovar-ho al Parlament actual, no requerís de l’aprovació d’ERC ni CUP. Un pacte amb els partits unionistes evitaria que ERC es carregués el govern i viatgés cap a una majoria molt àmplia. A qui també podria destruir és als moviments sobiranistes de base civil: l’ANC. L’ANC també ha jugat el seu paper, com ERC i CUP, de posar pressió al president després de les declaracions d’ahir. Està clar que després d’un possible NO de l’Estat espanyol, el president no pot deixar un marge de dos anys –gairebé tres, perquè el novembre del 2016 ve a ser ja el 2017- sense fer res. Viurem en una entelèquia? El govern caurà segur. Ara bé, si la Via Española hacia la nada es concretés en una oferta de l’Estat espanyol –tothom espera l’oferta d’Espanya, però ningú sap què oferirà- de referèndum legal, acordat i aigualit en aquests termes, què passaria?
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
