Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

Compte amb la cuada del dinosaure quan recula

|

- Publicitat -

Mentre anem teixint els fils de les estelades que tot just fa un any vàrem rebregar plegats al Passeig de Gràcia de Barcelona, esperant amb candeletes –i espelmes- el Gran Dimecres; el dinosaure prepara la cuada després del fracàs de l’envestida olímpica.
 

Com si fos una pel·lícula de cinc estrelles, crispetes en mà, ja ens hem recreat prou amb la derrota olímpica dels madrilenys. Després del gerro d’aigua freda que ha inundat la meseta i del qual en Guifré va parlar ahir, la calma ens ha portat a llegir unes anàlisis més asserenades i pensades sobre les causes del naufragi.
 

Publicitat

“Tongo olímpico” era l’anàlisi en profunditat que llegíem avui al diari La Razón. Aquest és el resum de la lectura que en fa la Gran Castella. A Catalunya però, els riures sorneguers dels diferents periodistes que han tractat el tema, més o menys dissimulats, han acabat amb una conclusió molt interessant: la candidatura Barcelona-Pirineus 2022 pren sentit i força.
 

Preparin-se però. Catalunya, el problema domèstic, l’afer intern d’un Estat –tal i com diuen a Europa-, pot acabar pagant els plats trencats. Malgrat l’endeutament de la capital de l’antic imperi, i el malbaratament de 10.000 milions d’€ públics invertits en prepotència, en un país rescatat i amb una taxa d’atur incomparable; és molt possible que el Comité Olímpico Español descarti la candidatura catalana el mes vinent, justificant-se en la crisi. El clàssic “ara no toca que van mal dades”.
 

Després de sortir amb la llufa enganxada de Buenos Aires, la cuada del dinosaure pot ser brutal, i més si tot just tornar es troben mig milió de persones encadenades al llarg de 400 kms. No els tenim por, però tots sabem que el consol el trobaran altre cop en la violència contra nosaltres. El recurs fàcil, vaja. L’altre dia la nova presidenta d’Andalusia ja feia la primera referència contra Catalunya sense venir a cas, i sense haver estat investida encara. És clar, d’alguna manera s’ha de ficar el públic a la butxaca.
 

A tot això, és esperançador el viratge que ha fet TV3 des del dia que el comitè va anunciar que faria vaga l’11 de setembre, al desplegament massiu i els recursos destinats a cobrir una jornada històrica, i que tornarà a donar la volta al món. I aquest any la donarà del tot, perquè aquest cop els flaixos internacionals ja ens esperen.
 

De TV3 avui hem pogut sentir els flaires de llibertat que ens van fer arribar els creadors de l’estelada des de Cuba, amb el reportatge del 30 minuts “L’estelada, un símbol provisional”. Potser ara l’ús que se’n fa d’aquest símbol ens sembla prou generalitzat, i ho és; però no oblidem que als anys trenta, l’estelada va adquirir uns graus d’oficialitat que varen generar una il·lusió de què avui en recollim el testimoni i el compromís ferm d’assolir la plena sobirania.

Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
 

Publicitat

Opinió

Minut a Minut