Edició 2063

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 19 de març del 2024
Edició 2063

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 19 de març del 2024

La no manifestació

|

- Publicitat -

A l’espera dels esdeveniments polítics que desencadenarà la Via Catalana, i que esperem començar a veure ja al debat de política general del Parlament de Catalunya, avui és dia de reflexió i de primeres reaccions per part dels agents polítics implicats. Aquestes no es van fer esperar gaire ja ahir, quan un grup d’ultres espanyols va entrar a la delegació catalana a Madrid per provocar, trencar, intimidar i estomacar. This is Spain, senyors. Les hòsties les van rebre aquells diputats que són més favorables al pacte i a la submissió. La capriciosa casualitat va fer que les víctimes de les agressions falangistes fossin aquest col·lectiu de polítics catalans que no han sabut interpretar que Catalunya porta 300 anys rebent hòsties, mentre ells miren a una altra banda. Comprendran ara el perquè volem ser independents?
 

De moment sembla que a CDC sí. Avui, en roda de premsa, Corominas i Rull han descartat cap tercera via que pugui oferir l’Estat per posar aigua al vi al procés. També s’han posicionat molt clarament en la demanda d’una consulta que contingui una pregunta molt clara i dues respostes, tal i com demanava ahir l’ANC formalment al president Mas. Per la seva banda, ERC citarà partits i entitats per consensuar data i pregunta, i prémer l’accelerador per tenir-ho enllestit en dos mesos. La resta, sense novetats al front. El que està clar és que la consulta ha de ser independència sí o no, i ja podem muntar les comissions que vulguem, que això és innegociable.
 

Publicitat

Ara que l’espanyolisme va de baixada, preparin-se per començar a sentir els arguments més rocambolescos amb els quals intentaran donar resposta al clam d’un milió i tres quarts de catalans que vam sortir ahir al carrer:
 

-> L’argument clàssic: rebaixar la xifra d’assistents de manera considerable i flagrant fins l’absurd. Ignorin qualsevol d’aquestes dades pronunciades per part de representants de l’espanyolisme. Les paraules d’ahir del ministre Jorge Fernández Díaz apuntant que havíem multiplicat la xifra d’assistents per quatre per manipular, no va dirigida a nosaltres. Ni al poble català ni al govern ens convencerà, ni tampoc al govern espanyol. Tots hem vist les imatges, i a més, 1,6 milions hi érem. El ministre sap perfectament quanta gent hi havia, i només els ignorants poden caure en la perversió intencionada. A qui es dirigeixen realment les paraules de Fernández Díaz és a la comunitat internacional. A Espanya l’afavoreix seguir dient que som els quatre gats de fa vint anys davant Europa per restar-nos credibilitat, i si algun diari de fora pica, millor. A Espanya prefereixen passar-se la vida gastant el que no sabem en suborns per negar-nos, que deixar-nos volar. Senyal de que Catalunya és poderosa, que deia Peret. I molt valuosa.
 

-> L’argument innovador: des de que l’independentisme ha esdevingut central, i absolutament representatiu de més del 50% del gruix de la població catalana, el govern espanyol, PP, C’s i la direcció del PSC, han optat per parlar de l’existència d’una “majoria silenciosa” que no s’ha manifestat encara. Malgrat el milió i mig de persones, els altres cinc s’han quedat a casa (la “Catalunya Real”). Amb això intenten fer creure que els que s’han quedat a casa son partidaris de tot el que ells prediquen. Per omissió. De fet, aquest argument és l’anterior però desenvolupat. És la manera de dir que un milió i tres quarts de persones son molt poca gent, i a veure si cola. No ho saben però aquí va implícit, doncs, el reconeixement de que érem una gran majoria. Bàsicament l’objectiu és fer servir la paraula “majoria” perquè el nostre cervell la relacioni mentalment amb “partidaris de la unió amb Espanya”. Així, la majoria segueixen sent ells, i nosaltres encara que haguem demostrat físicament ser milió i tres quarts, no. Així no els caldrà ni manifestar-se per demostrar que son cinc milions. Han vist quin estalvi més gran en mobilització de masses? La no manifestació, en podríem dir. Però si la majoria silenciosa és, com determinen la seva afinitat política si no es pronuncien? A banda de les concentracions poc nombroses del 12 d’octubre, quan s’ha manifestat aquesta gent?
 

-> L’argument humorístic: avui ja hem pogut llegir les editorials i les notícies de tots els diaris. Hi ha de tot, i en general la majoria del que es diu ja era ahir bastant previsible. Sembla que l’únic que ha interpretat amb una mica de seny a les espanyes el que està passant, ha estat Iñaki Gabilondo al seu videobloc on es pregunta si Espanya està fent quelcom per atraure Catalunya. Però a casa hem rigut i de valent amb la notícia en clau d’humor que ha publicat avui Alerta Digital. Sembla ser que un líder d’una formació feixista els ha explicat que la Via Catalana es va ocupar amb figurants de cartró, mentre que a la resta se’ls pagaven sous de 5€ -és que a ells això del les trames amb sobres els motiva. Finalment, afirmen que la majoria de persones –no sabem si incloent o no els ninots de cartró- eren musulmans amb turbant, la qual cosa els venia com l’anell al dit per construir la frase “había más turbantes que barretinas”. Excel·lent. Gràcies per dibuixar un somriure a tots aquests catalans que hem hagut de matinar després d’una jornada esgotadora, per aixecar un país seriós de debò.
 

Ja veuen i veuran que les paraules que ens arriben des de la meseta cada dia sonen més enquistades en el temps. El funambulisme argumental amb el que necessiten bastir la seva defensa –ja que no poden utilitzar els tancs, que és el seu recurs fàcil-, cada vegada és més esperpèntic. I Europa, de moment respecta i observa.
 

I mentre Mariano Rajoy, president d’Espanya, es pren tranquil·lament a relaxing cup of café para todos en la Moncloa; no és conscient de que enguany, l’Estat que representa s’acaba d’empassar un segon gripau de terribles dimensions, que l’acosta a la indigestió final. Zapatero no va saber ocultar la crisi, Rajoy no pot ocultar el tsunami independentista. Passaran coses.

Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols

Publicitat

Opinió

Minut a Minut