Manuel Cuyàs, el veterà periodista polític de l’Avui, afirmava ahir en un tuit que fonts verificades de Ciutadans es plantegen donar suport a una consulta acordada, òbviament defensant el no. Aquest rumor que ha posat en circulació, podria venir precedit per una espècie de treva política amb la Via Catalana. Si s’hi fixen, quan el PSC va sortir dient que l’ANC hauria de pagar per manifestar-se, Ciutadans va defensar -com realment no podria ser d’altra manera-, el dret legítim de l’ANC o de qualsevol altra entitat i col·lectiu a manifestar-se. Això no treu que critiquessin per altra banda la inversió dels mitjans públics per cobrir l’esdeveniment, etcètera. Per cert, i quedi dit de passada, que el PSC avui surti dient que el 2014 no és un any propici per fer el referèndum perquè “té una emocionalitat tan especial que el fa incompatible”, és de “jusgat de guàrdia”.
Però retornem a Ciutadans. Els interessaria defensar una consulta? Realment sí, encara que sigui per votar que no. A Ciutadans han pogut comprovar allò que ells i tothom sabia, que un milió i tres quarts de catalans van encadenar-se per la independència, com un any abans omplien el passeig de Gràcia. La pluralitat del procés sortiria reforçada i C’s empatitzaria liderant el no. Algú haurà d’acabar agafant la bandera del no, per molt que de moment s’encallin en la negació de tot i el discurs de la il·legalitat permanent. És indiscutible que hi ha una majoria, una majoria de veritat que està catapultant el país cap a la independència, malgrat les voltes i voltes que està donant el govern amb mil comissions, per por d’atacar encara el tema directament. Unes voltes que la nedadora i medallista catalana de natació sincronitzada Ona Carbonell no dóna a l’hora d’afirmar que preferiria competir per Catalunya en lloc d’Espanya, i que d’haver estat al Principat l’11 de setembre, hagués participat a la Via Catalana. Un nou exemple d’esportista compromesa amb la seva terra. Veurem el que triguen a arribar-li els insults i les desqualificacions de l’Espanya democràtica i constitucional.
L’ascens de Ciutadans, com el d’ERC, però per l’altre cantó, és proporcionalment imparable segons les enquestes. Albert Rivera a diferència de Sánchez-Camacho i de Pere Navarro està jugant molt bé les seves cartes. Dosificant el feixisme de Cañas, sap que si Catalunya va cap a la independència i la seva formació està en clar ascens, no pot posar-se de cul amb la consulta com els seus adversaris polítics i ideològics. La majoria és massa clara a favor del referèndum, i des del no també se’n pot treure rèdit. El sorpasso a ICV, PP i PSC ja s’albira en l’horitzó com a objectiu plausible. Això arraconaria definitivament el PP en la prohibició del dret a tan sols votar, un enrocament cada vegada més percebut per l’opinió pública com a absurd, i desequilibraria del tot un PSC que es dedica a caminar sobre una corda tensa en un exercici de dificultat insostenible en el temps. De ser tot això així, C’s s’estaria preparant per esdevenir un partit de la Catalunya Estat, i Albert Rivera un candidat a primer ministre.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
