D’aquí a un any Alex Salmond ja sabrà si el seu projecte de legislatura s’haurà convertit en un projecte de país durant les properes generacions o bé és un fracàs que tancarà el debat independentista per algunes dècades. Com vam avançar ahir, el magazín matinal de la BBC Radio 5 va oferir per tot l’estat un debat entre ciutadans partidaris del ‘sí’, el ‘no’ i indecisos. Neutralitat de la moderadora, cap crispació i arguments vàlids en les tres bandes, cosa del tot plausible a TVE.
Els partidaris del ‘no’ atacaven amb preguntes que a hores d’ara ningú pot respondre amb solvència: “Haurà de pagar la gent per creuar la frontera? Ara venem més a Anglaterra que a la resta del món; es veuria això afectat? Com es veuran afectades les pensions? De quants diners disposarem? Quin IRPF haurem de pagar perquè l’estat sigui solvent? No tenim respostes dels partidaris del sí!”
L’hàbil moderadora -anglesa, per cert-, fent gala de neutralitat periodística, va interrompre:
“Feu moltes preguntes, però tampoc oferiu respostes”.
“No som nosaltres qui hem d’oferir respostes”.
“La vostra posició es basa en no respondre cap pregunta, doncs”.
Els que desitgen continuar com ara basen els arguments en l’apartat econòmic: “L’atur juvenil és ara del 21%, xifra similar a la resta de la unió; tenim els mateixos problemes, un únic govern seria més efectiu“. També posen en dubte la idea de Salmond de no tenir armes nuclears: “Quin és el sentit de continuar a l’OTAN sense armes nuclears?” El Regne Unit és un dels nou països nuclearitzats, i tot l’arsenal és a Escòcia.
Els indecisos, curiosament, feien servir alguns dels arguments dels contraris a la independència: “Les preguntes que formulen els que votaran negatiu no donen raó als contraris, sinó als indecisos; no tenim prou informació com per decantar-nos”. Els dubtosos mostraven recels per l’economia: “Ens en sortirem sols?” És la clau de volta ja que, segons estudis socio-polítics, dos terços dels escocesos se senten només o sobretot escocesos, mentre que un terç se sent sobretot britànic. La independència no arrasa encara que ho hagi de semblar precisament per la preocupació econòmica: “La nostra butxaca sortirà guanyant o perdent?”
Els partidaris del sí es van defensar amb l’informe que el govern del SNP publicarà el novembre amb tots els detalls pràctics de la independència: impostos, moneda, UE, OTAN, frontera o tipus de govern s’esperen en el treball que encara ha de sortir a la llum. En el terreny econòmic, recordaven que aporten un 9,9% a l’estat i reben un 9,3%, així que hi ha marge per tenir beneficis. Un 0,7% de dèficit fiscal ha estat suficient per organitzar un referèndum. Les comparacions amb Catalunya posen la pell de gallina. Diuen que el PIB per càpita comparat amb la mitjana britànica pujaria del 99% al 118% si tots els beneficis de petroli i pesca es quedessin a Escòcia. “Petroli i Mar del Nord seran els únics puntals de l’Escòcia independent?”, etzibava un indecís.
“La independència no vol dir confrontació; els intolerants o anti-anglesos no són al nostre bàndol. Mantindem el ‘Royal Mail’ o el sistema sanitari britànic, el NHS”, comenta un representant del moviment social pel sí. “Jo votaré ‘sí’, però si ara ens governa Londres, per què hem d’entrar a la UE si passarem a ser manats per Brussel·les i Berlín?”, diu un ciutadà. “El 2016 hi haurà eleccions i el poble decidirà qui ha de decidir moltes d’aquestes qüestions”, diu el membre present del SNP.
Mentrestant, alguns anglesos presents coincidien a dir que l’illa separada en dos estats seria perjudicial també per l’altra banda de la frontera. D’altres semblava que bromejaven quan deien: “Si s’emporten la part proporcional de deute públic, que se’n vagin!”. Això sí, ningú dubtava en dir que és una decisió que només l’han de votar escocesos, encara que afectaria a tota l’illa.
Conclusió: l’exclamació més recorrent del ‘no’ va ser el típic ‘no ens en sortirem sols’. La resposta més brillant d’un convençut per la separació va ser clara: “El 1921 tothom li va dir a Irlanda que no se’n sortiria sense el Regne Unit; amb els anys, però, se’n van sortir. Va ser llarg, però van tirar endavant. Per què no Escòcia?”.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l’inici al bloc Oriols
