Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Ens falta més sang a les venes

|

- Publicitat -

Em frustra no poder entendre com la majoria de partits de l’arc parlamentari català son capaços encara de posar-se benes als ulls per no veure la situació d’emergència nacional en la qual es troba Catalunya. Tampoc entenem com segueixen fent oïdes sordes davant el clam de dos milions de ciutadans –als quals representen-, exigint votar, com si no passés res. Avui Dolors Camats deia que no hi ha pressa a posar data ni pregunta, que calia seguir explorant el diàleg (?) amb Rajoy. L’argumentari de debò, és que aprofitant la mala salut del monarca espanyol, ens podríem plantejar una república espanyola. Espanyola, sí, ara ens encallarem amb això. Tot excuses. Els recomanem llegir-se uns quants llibres d’història on s’expliquen les relacions de la II República Espanyola amb Catalunya. Sí, a Catalunya, un tal Francesc Macià va proclamar la República Catalana el 1931. Podrien començar per aquí.
 

Fa un parell de dies, Duran deia que deixava d’escriure al seu bloc, perquè estava asfixiat pel debat independentista. Està molest, perquè escrigui el que escrigui, els comentaris només van en una direcció. No se’n surt a desviar l’atenció, i això el frustra. A les portes del 2014, en ple procés independentista encetat, ens fem creus de que el representant de CiU a Madrid es pensi que tancant les finestres de la suite del Palace, no plourà. La realitat és que mentre Carles Mateu és detingut i afronta una pena de 6 mesos de presó per haver parat en català a la Guàrdia Civil, els feixistes que van atacar la llibreria Blanquerna per la Diada, només pagaran una multa de 300€. Aquesta és la dura realitat.
 

Publicitat

Mentre diàriament denunciem la situació de menyspreu a Europa –i s’ha de seguir fent-, aquesta va prenent nota i punt. Res sembla que els afecti suficient; van empassant-se gripaus mentre els alemanys no es queixin. Si algú es pensava que la democràcia real existeix, i l’Unió Europea l’encarna, que pugi a la Voyager 1 i busqui. La Unió Europea no és aquell tutor de classe que defensa un alumne quan un altre nen li fum una patada al ventre i es recargola de dolor. Si Catalunya segueix a la Unió Europea no és el debat que ens ha de preocupar, ho és si Espanya vulnera els tractats internacionals que ha signat i que diuen que tots els pobles tenen dret a l’autodeterminació. No es pensin que si Catalunya es manté a la Unió Europea serà perquè vetllen pel compliment d’aquest dret, o perquè s’han guanyat a pols el Nobel de la Pau; ho faran per pur interès econòmic, com tot al món. I com que Catalunya és un contribuent net, l’acord serà ràpid.
 

La pregunta, per tant, ens l’hem de fer nosaltres un cop siguem independents: Vol vostè que Catalunya entri a formar part de la Unió Europea? Jo crec fermament que amb l’espai Schengen, la moneda única (o bé una de catalana potent), i alguns acords bilaterals per afavorir el comerç, ja en tenim ben bé prou. O és que es pensen que a Noruega li ha fet falta entrar a la UE per prosperar a Europa?
 

Com a ciutadà que forma part d’aquesta Nació catalana, m’indigna profundament el no arribar a entendre com pot ser que hàgim d’estar aguantant burles, discriminacions, que ens diguin insolidaris, adoctrinadors, llegir articles infames d’aquells qui han conformat i conformen l’imaginari mediàtic de la cultura popular espanyola dia sí dia també durant 300 anys. Sentir discursos paternalistes moralitzadors com si visquéssim en l’entelèquia que es pensen que vivien els aborígens americans el 1492, esperant a que vinguessin els espanyols a conquerir-los i a cristianitzar-los; mentre per altra banda ens saquegen, ens bombardegen, ens emmerden en guerres civils i ens encolomen dictadors. I aixecant-nos encara després de tot això, haver de sentir la vergonya aliena de veure com molts dels nostres partits no tenen l’orgull, la dignitat, ni la sang a les venes suficient ni tant sols per escoltar el crit de socors de dos milions de ciutadans -a qui representen-, les víctimes de tot plegat. No ho puc entendre.

Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols

Publicitat

Opinió

Minut a Minut