La totpoderosa Angela Merkel, que després dels contundents comicis d'aquest diumenge repetirà com a cancellera alemanya, té tota la Unió Europea pendent dels resultats electorals. La seva influència a la resta d'estats s'incrementa com més dèbil és l'economia del país. I un dels estats més castigats per la crisi és Espanya, que ha seguit les directrius d'austeritat de Merkel, independentment del color de l'executiu. La cancellera, acompanyada de la Comissió Europea, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional, tutelen Madrid amb lupa sobretot en el terreny econòmic. Ara bé, què pensa Angela Merkel d'una possible Catalunya independent?
Tot i que mai s'ha pronunciat al respecte, tot fa pensar que no serà una aliada de la causa. En primer lloc, la ideologia conservadora de la dirigent li farà veure tot canvi com un perill i un element desequilibrador, en un moment on els mercats estan molt susceptibles. La crisi econòmica a Europa com a mínim ara està més estable: ningú espera que Grècia surti de l'euro d'un moment a l'altre o que la prima de risc d'Espanya i Itàlia obliguin a plantejar-se el rescat. Tot element que distorsioni l'escenari actual despertarà recels germànics.
A més, el cas espanyol és dels més evidents. Tot penja d'un fil a l'estat i la pèrdua d'una part suposaria, de ben segur, un daltabaix. Les expectatives d'Espanya, a ulls de tothom, serien molt pessimistes, començant pels inversors. I més, si és el motor català qui abandona el vaixell. A banda, Merkel veurà la creació d'un nou estat com una font més de preocupacions. El dèficit i el deute públic catalans disparats no són la millor carta de presentació per algú que veu els estats del sud com a nàufrags que forcen rescats impopulars a Alemanya.
Catalunya no s'ha pogut apropar a Merkel. El diari El Confidencial afirmava l'any passat que Merkel va denegar rebre Artur Mas l'any passat després de consultar-ho amb Rajoy. Està fent esforços per salvar Espanya, i ara no tindria sentit per ella perjudicar-la fent un gest amb Catalunya. La Generalitat només té una carta per jugar amb 'Angie': la de la democràcia. La força de les urnes podria fer canviar-ho tot: una consulta amb totes les garanties i validesa internacional hauria de sacsejar la consciència de la cancellera.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
