Opinió amb independència. Dijous, 14 de desembre de 2017 09:01 h
facebook twitter RSS in.directe.cat

El Dietari del Procés


Dietari 2014 doble fletxa Dilluns, 23.9.2013. 20:44 h

El “no” ja comença a legitimar el referèndum

González intenta intimidar-nos comparant la independència amb l’endarreriment que van suposar els 40 anys del franquisme. Recórrer a "l'argument" Catalunya = ETA / feixisme, és el primer senyal evident de la nostra victòria.
González intenta intimidar-nos comparant la independència amb l’endarreriment que van suposar els 40 anys del franquisme. Recórrer a "l'argument" Catalunya = ETA / feixisme, és el primer senyal evident de la nostra victòria.

Comparteix







Etiquetes

L’actitud dels partidaris del “no”, ja ha començat a donar validesa legal al referèndum per la independència des d’avui mateix. L’actitud dels genets de l’apocalipsi posicionant-se a favor de conformar un bloc pel no, ha començat a desplaçar-se més enllà del discurs de la il·legalitat constitucional, amb la que veuen que no han convençut ni al poble, ni a Artur Mas.
 

Fixant les postures prèvies a l’inici del debat de política general del Parlament d’aquesta setmana (el debat sobre l’estat de la nostra Nació), el PP demanava a través de Cospedal i Sánchez-Camacho una aliança dels antiindepentistes, aglutinant entitats i d’altres sectors de la societat contraris a la llibertat. Una primera mostra de força real sobre el terreny serà la manifestació del 12 d’octubre, convocada per entitats anticatalanes, i amb la participació d’afins al règim.
 

Aquesta passa més enllà del discurs habitual, simbolitza l’assumpció de què la convocatòria del referèndum està al caure i és irreversible, gràcies a la fermesa de l’ANC, ERC, CUP i la CDC d’Artur Mas, que és qui ha de convocar el poble. Pràcticament esgotat el cartutx Duran, Rajoy ha de passar ja definitivament a l’acció: Margallo ha convocat en les darreres setmanes tots els ambaixadors europeus que ha trobat per transmetre’ls el missatge de la unitat d’Espanya. El PSOE segueix agafant-se a subterfugis, traient ara els tòtems, per intimidar-nos: l’expresident Zapatero, i el Sant Cristo Gros, Felipe González.
 

El discurs tardofranquista de González, ja el coneixem. Negar l’evidència, negar la possibilitat de votar, negar la viabilitat de l’Estat català. A Catalunya, les seves declaracions ja fa molts anys que cauen en sac buit. Que aparegui als mitjans de casa nostra és degut única i exclusivament al respecte pel càrrec que va lluir. Però anem a Zapatero. El darrer expresident socialista que ha patit la Catalunya sota domini espanyol, va començar a governar amb un discurs plurinacionalista i va acabar signant la capitulació davant de Merkel i els mercats, cedint el tron a un PP que no ha aportat res de nou. Les polítiques que està practicant Mariano Rajoy no fan més que donar continuïtat a les que va iniciar el PSOE.
 

Zapatero però, proclama el discurs de la barbàrie als quatre vents, en una síntesi del que representa que defensa el PSOE i el PSC. A banda de titllar d’inviable la consulta, té el cinisme de dir que caldria arribar a acords per reformar la Constitució i reconèixer els nostres trets diferencials. Parla de fer una gran aliança per reformar la Constitució i desactivar la independència. Quina vergonya, senyors. Catalunya va estar provant aquest pacte les dues legislatures que ell va presidir, en un diàleg que es va prolongar durant anys amb l’Estatut. Zapatero es va comprometre a aprovar el que sortís del Parlament, i el que va fer va ser ribotar-lo, mentre s’hi pixava –amb perdó de l’expressió. Ni González, ni Zapatero, ni ara Rubalcaba tenen cap legitimitat ni dret per engaltar-nos cap discurs sobre què és el que hem de fer. El PSOE ha tingut 21 anys per provar d’aplicar a l’Estat que governava totes les tesis que ara troba sota les pedres. Si realment el PSOE es cregués allò que ara predica, simplement per aturar per enèsima vegada les aspiracions de Catalunya, faria dècades que Espanya seria un Estat federal. La mentida s’ha tornat massa gran com per ser creïble.
 

Finalment Duran, a les antípodes de la realitat catalana, apareix com si fos un gestor d’assegurances prometent cobertura al referèndum a tots aquells que no se senten independentistes. En realitat, el que demana un cop vençut l’argument de la unió total –revestit amb un fals confederalisme que no ha defensat en trenta anys de carrera-, és una tercera opció en un referèndum, la qual cosa xoca frontalment amb l’anhel de més de dos milions de persones (no tots els independentistes van anar a la Via Catalana), i amb ERC.
 

La resposta d’ERC ha estat rapidíssima i contundent: una pregunta clara a Sí o No, o no hi ha acord. Duran –que fixa la posició que no podrà defensar al Parlament-, intenta posar contra les cordes a Artur Mas, a qui se li complica el debat de política general. D’alguna manera s’albira el trencament de la federació (què passarà amb els consellers d’UDC?), la qual cosa fa pensar en la oportunitat per a Catalunya de l’entrada a govern d’ERC; o bé en unes noves eleccions anticipades, en les que CDC i UDC anirien, com ja haurien d’haver anat, per separat. De fet, UDC ja ha dit que no pensa pactar amb ERC per a les europees. Perquè hi hauria de pactar a la Generalitat?


Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols


lectures 3245 lectures comentaris Un comentari

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja

item
#1
Raül Pérez Poza fletxa Sant Llorenç de la Muga
24 de setembre de 2013, 21.38 h

El no fins ara mai no ens ha mostrat els beneficis de continuar lligats amb l'Estat espanyol, i s'han esforçat i limitat a fer-nos por inventant situacions negatives i nefastes per enganyar-nos. Ra.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0

5 !10 !20 !tots
1


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

El Dietari del Procés

El Dietari del Procés logo rss

L’Oriol amb un toc més passional, i en Guifré amb una visió més internacional, són els periodistes que escriuren la Crònica del Procés independentista català des d'un punt de vista crític, i amb vocació de futur

més informació

correu Contactar amb l'autor

CATEGORIES fletxa

ELS MÉS fletxa


DARRERS ARTICLES fletxa

ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.