Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Cor calent

|

- Publicitat -

Avui, en la sessió d’obertura del debat de política general, Artur Mas no ha dit res de nou. L’únic que ha fet és expressar-ho de forma solemne al Parlament de Catalunya; i això és un senyal de compromís. Les declaracions que realment importen, i les que donen valor i recorregut al procés independentista, son les que es pronuncien en seu parlamentària, i Mas ho té molt clar. En el relat cronològic que ha fet a l’inici, ha subratllat reiteradament tots aquells acords que s’havien anat prenent al Parlament en relació al full de ruta: la constatació del gir social, la conseqüent convocatòria d’eleccions, la declaració de sobirania, les comissions, l’aprovació del pas del diàleg amb Madrid…

Mas és molt escrupolós en no fer cap passa sense el consentiment previ del Parlament. Marcant un ritme amb el que se sent més o menys còmode, sap que aquesta és la manera de fer bé, legítimament, i amb el màxim consens polític possible, les passes necessàries per portar a bon port l’embarcació catalana.

Publicitat

Així, empunyant amb força el timó, Mas indica quin serà el següent pas a acordar abans de finals d’any: trobar la data i la pregunta concreta per convocar el referèndum en el 2014. Sense més dilacions. Probablement hagués estat millor si ja hagués apuntat que la pregunta només podrà ser una, però no ha volgut destapar la capsa dels trons massa aviat. Tampoc ha volgut donar rellevància ni munició a les propostes desesperades del seu soci de coalició Duran i Lleida, que ha volgut ser una mica protagonista del debat sense ser-hi, detallant una mica més la “tercera via”. Poc se n’adona que contra més parla, més s’acosta al ridícul i a la marginalitat política.

Fer una consulta per decidir si volem demanar al govern espanyol una reforma de la Constitució, en la que demanarem el pacte fiscal, i el reconeixement d’algunes singularitats per Catalunya; i un referèndum final –el de la reforma constitucional- que òbviament s’hauria d’acabar votant a tot l’Estat espanyol. Duran a més, diu que els independentistes hauríem de votar que no. Ja ens explicarà qui ho aprovarà, doncs. Afegeix que ja n’està parlant amb Rajoy, Rubalcaba, i “cercles d’influència”. Seriosament pot algú contemplar aquesta opció? De veritat creu que fer això és viable? Que algú li ho comprarà? Quants anys haurien de passar per completar alguna d’aquestes passes, sense comptar que després vindria el TC? Com sempre, després de llençar la pedra amaga la mà, i avui el trobàvem a Polònia recollint una medalla en nom d’Espanya. Bé.

Més important que tot això, el president de Catalunya ha sorprès deixant clar que a partir de la Via Catalana cap a la Independència, ja no descarta cap camí legal (el CATN n’ha plantejat cinc), per arribar a Ítaca. Mas ha deixat molt clar que si no hi ha consulta, com a última opció es guarda l’atot d’avançar novament eleccions (sense haver d’arribar al 2016), la qual cosa significa l’assumpció de la Declaració Unilateral d’Independència com a opció legítima i plausible per a CiU.

Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols

Publicitat

Opinió

Minut a Minut