Edició 2100

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 25 de abril del 2024
Edició 2100

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 25 de abril del 2024

El més calent és a l’aigüera

|

- Publicitat -

Els propers 97 dies haurien de significar una autèntica ruptura en la política catalana. Després del 31 de desembre de 2013 res serà com abans. Ara ja s'intueix que dos bàndols s'estan creant, però qui més qui menys tothom manté l'ambigüitat i evita posicionaments dels quals es puguin penedir. Tot això hauria de canviar per un sol fet: la convocatòria del referèndum, amb data i pregunta incloses.

A falta de menys de 100 dies per Cap d'Any, Artur Mas continua mantenint que data i pregunta es fixaran abans de 2014. Si no tingués intenció de fer-ho ara ja començaria a ser hora que busqués subterfugis. Amb l'ambigüitat tan generalitzada i les aliances tan dèbils -començant per la federació que governa-, és difícil de creure, però atenent-nos al debat de política general, Mas sembla convençut a fer-ho peti qui peti.  

Publicitat

I, tal com ha evolucionat el debat, petaran moltes coses, potser fin i tot algun polític o partit. Mentre Mas tancava la porta a una tercera via -ja sigui la de Navarro o la de Duran-, el líder d'Unió diu que no es dóna per al·ludit. Si Mas no obre la porta a una pregunta multiresposta, això vol dir que a Convergència i Unió els queden 97 dies de vida a tot estirar? O bé potser Unió deixa sol a Duran, que no té més remei que desaparèixer de la vida política catalana? Improbable, certament. Un 'independència: sí/no' pot fracturar CiU, però pot ocasionar problemes en el si de CDC? Mas mai ha parlat tan clar com per descartar-ho tan ràpid.

El 'independència: sí/no' no causaria problemes a ERC, però si Mas decideix -sempre abans de Cap d'Any- que això no és possible, el trencament de l'aliança CiU-ERC podria ser qüestió de dies, depenent de les excuses que posi i del camí que agafi el president. A ningú se li escapa que unes eleccions podrien anar molt bé als republicans.  

Pel que fa a ICV, aquest dijous ha continuat fent la trampa de vincular consulta a les retallades. L'escenari més probable és que si hi ha plebiscit, les opcions no seran: 'sí', 'no' o 'el que sigui, però retallades no'. S'hauran de mullar. I s'haurà de veure si, no acostumats a mullar-se, s'ofeguen. Mentrestant la CUP està copsant aquest possible error d'estratègia ecosocialista i en el debat més important de l'any ha combinat els dos fronts amb més convicció.  

En la sessió del Parlament no s'han teixit aliances en el bloc del 'no'. És evident, però, que si es fixa data i pregunta, Ciutadans sigui qui està millor col·locat en la línia de sortida per aglutinar el 'no'. El discurs menys bel·licós d'aquest dijous té voluntat d'arrossegar una bossa de vots més gran. El PSC podria enfonsar-se per haver-se de decantar tan clarament pel 'no', i el PP va veient com Rajoy i el partit a nivell estatal l'està enfonsant.

En el millor dels casos per alguns, Mas i Junqueras pactaran anar a unes eleccions plebiscitàries i tot continuarà congelat per una mica més de 97 dies. Ara bé, el dia del judici final acabarà arribant tard o d'hora. El més calent és a l'aigüera. 

Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols

Publicitat

Opinió

Minut a Minut